Probablement soc poc original, però Sant Jordi és un dels dies que més m’agraden de l’any. Diria que fins i tot competeix frec a frec amb el Nadal; i això que el 25 de desembre té una càrrega emocional molt difícil de superar.
Amb tot, Sant Jordi acaba sempre marcat de manera especial al meu calendari. És un dia que enamora: petits i grans amb llibres sota el braç, roses ballant de mà en mà, l’ambient alegre i festiu al carrer, els balcons engalanats...
Aquesta Diada, a més, la visc amb especial il·lusió. Els 23 d’abril dels darrers anys han estat atípics per a mi. El Sant Jordi del 2020 es va cancel·lar pel coronavirus, el del 2021 va quedar un xic descafeïnat per la ressaca pandèmica, i els dos darrers els he viscut des de l’estranger. Així que, en certa manera, aquest és el meu primer dia del Llibre i la Rosa, en quatre anys.
Això sí: en cap d’aquestes edicions anòmales he deixat de tenir un ull posat en la Diada, i mai he deixat de regalar el que mana la tradició. Tot i que, de vegades, ho hagi fet amb una mica de retard.
Aquest Sant Jordi també serà especial perquè és el primer que celebro a Tarragona. Friso per veure l’ambient a la ciutat, les llibreries plenes, les paradetes de flors a la Rambla Nova, els castells al Balcó del Mediterrani, els concerts... Fins i tot si em toca seguir-ho des de la redacció, i no des del carrer, ho gaudiré igual! També tinc ganes de veure com queda en paper el Diari de demà i el suplement Encuentros, que sempre és especial quan arriba Sant Jordi.
La redacció i els col·laboradors d’aquesta casa han treballat de valent durant les darreres setmanes per publicar un diari i un suplement cultural de deu, tal com es mereix aquesta ciutat i tal com requereix la diada de Sant Jordi. I crec, humilment, que s’ha aconseguit.
