Campanya a la vista

Els partits d’oposició sovint acusen els governs de no preocupar-se prou dels problemes reals de la gent. Però el cert és que no en parla ningú, ni els polítics de l’oposició, ni els que estan als governs. I ara menys que mai.

Ara el govern del PSOE ha decidit pagar al PP amb la mateixa moneda que els estan fent pagar a ells des que Sánchez els va arrabassar el govern mitjançant una moció de censura l’any 2018. És a dir buscant draps bruts dels adversaris a sota les pedres i contestant de mala manera les acusacions, tant les contrastades com les inventades. Fer-ho en seu parlamentària i sense evitar cap mena d’adjectiu, traspassant els límits que haurien de tenir en el sentit de l’educació i el respecte entre contraris. Això és el que s’ha de fer de forma habitual i encara més en el cas de les persones amb càrrecs públics que haurien de tenir en compte el principi d’exemplaritat. Ja molts pensen que això, a Espanya, s’està convertint en un impossible.

En paral·lel eviten tots plegats parlar dels problemes que sí que afecten la gent que no són precisament si la Sra. Ayuso té una parella que podria ser un xoriço o no, ella sabrà amb qui s’ajunta. I com justifica determinats comportaments que no s’adiuen gens amb aquest deure d’exemplaritat.

Però del problema de l’atur, que encara tenim alt, ningú en diu ni una paraula. De les llistes d’espera dels hospitals, tampoc. Del baix nivell de coneixements dels alumnes, ni piu. I per enlloc s’en parla del mal funcionament de la Justícia. El tap que hi ha a l’administració de justícia és brutal. Potser es podrien plantejar mesures dràstiques durant un temps per desembussar i durant un temps habilitar l’obertura de jutjats a les tardes, per exemple.

En el cas de Catalunya encara és més sagnant perquè tenim eleccions d’aquí a no res. Se suposa que a tots els partits els hauria d’interessar explicar que pensen fer si governen. Doncs no, segur que del problema de l’habitatge en parlaran poc, o de l’atur juvenil, la sanitat o l’educació.

Falta personal absolutament a tot arreu, a totes les administracions i empreses públiques i el servei als ciutadans que s’ofereix, sigui públic o privat, és absoluta i totalment millorable, per dir-ho suaument. I tenim atur! Més del 28% en el cas dels joves.

No parlem ja de les empreses subcontractades, públiques i privades. Molt pitjors en el cas de les públiques on maltracten als joves que hi treballen de mala manera. Els fan contracte indefinit, sí, però quan poden els estrenyen perquè marxin. Les empreses externalitzades de les administracions haurien d’estar molt més controlades, només cal veure el nivell d’absentisme i de relleus que tenen.

Tal com està tot plegat, l’oratòria als nostres parlaments i els arrauxats de les xarxes, és molt normal que els ciutadans es desentenguin de la política. I també que a gairebé ningú li passi pel cap de dedicar-se a això que sempre s’havia considerat com un servei a la societat.

Quan sortim de la Setmana Santa entrarem de cap a la campanya electoral que estarà, com sempre els últims anys, dominada pel tema de la independència, d’una manera i d’un altre.

No es tracta que ningú hagi de renunciar als seus objectius polítics, sigui la independència, el socialisme o el liberalisme.

Es tracta que mentre no s’aconsegueix l’objectiu la societat continua funcionant i hi ha problemes a resoldre. Ara les presons, els pagesos i el mes que ve haurem de fer la declaració de la renda, que ens afecta a tots menys als que més guanyen, per desgràcia. Per això la majoria d’aquests ciutadans gairebé sempre voten als que prometen rebaixes d’impostos, per ells clar.

Amb això vull dir que hauríem de fer un esforç en fixar-nos més en els compromisos que adquireixen els partits amb els ciutadans durant la pròxima campanya. Que estaria bé que es publiqués el nivell de compliment del govern respecte al que van dir que farien i ja de pas que poguéssim saber les propostes parlamentàries que han fet uns i altres. Si han estat fum o han fet bones iniciatives per millorar la vida de la gent.

Probablement algú ho farà. Serà bona feina.