Morillas, una empresa familiar de tercera generació al top mundial del disseny

La World Brand Design Society (London) reconeix cada any el talent d’agències globals, departaments de disseny i creatius independents amb els premis Design Awards. Entre les sis millors del món hi ha aquest 2024 la consultora de marca Morillas, una autèntica rara avis que es manté com empresa familiar enmig de monstres i ja dirigida per la tercera generació, amb Marc Morillas com a director general.

«Ja ens han vingut a veure per comprar-nos, però l’empresa no és nostra, és del pare», resumeix Lluís Morillas, que explica molt bé la trajectòria de 60 anys de la firma amb el llibre Aquí lo dejo, dedicat al seu pare Antoni, «que em va posar en això», i al seu fill Marc, «que ha aconseguit treure’m».

Un treball extraordinàriament editat i que també és un repàs a l’evolució del disseny, amb Barcelona com a gran epicentre, i també una reflexió al voltant de l’empresa i la vida.

Lluís Morillas explica en diferents moments del llibre que la seva missió ha estat traspassar al seu fill el que va crear el seu pare. Una declaració d’intencions que sobta a primera vista en un context de manca de relleu empresarial en molts sectors.

«El meu pare va morir l’any 84 amb 50 anys i jo en tenia 24. Ell no va poder veure la meva evolució i, per això, la meva obsessió de traspassar-ho a la següent generació per gaudir de la trajectòria del meu fill Marc», argumenta l’empresari.

Tot i que formalment s’ha jubilat, ell segueix a l‘empresa al servei del seu fill en un exemple modèlic del respecte professional com a clau per a qualsevol equip directiu. «El Marc i jo també som pilots d’avió els dos i quan estem a la cabina, quan un pilota, l’altre calla i aprèn. Al món de l’empresa passa el mateix i sempre s’aprèn des de l’error».

60 anys de trajectòria que també és una història de transformació de la firma Morillas. Una primera generació, que era un estudi artístic dedicat a les farmacèutiques; una segona generació, en la qual Lluís Morillas incorpora l’estratègia per convertir-se en el gran referent del disseny de packaging; i una tercera generació centrada en la marca en un sentit global (branding) i amb una clara orientació internacional.

Un dels grans mèrits de Lluís Morillas és que va renunciar a una trajectòria de dissenyador d’autor per convertir-se en un empresari, una decisió gens habitual als anys 80 i en un sector amb molts personalismes: «Posar el cognom al servei de l’empresa era una manera d’apadrinar una forma de treballar, al temps que permetia incorporar més talent i, així, poder afrontar més projectes per seguir creixent».

Era un moment en què Barcelona vivia una gran efervescència creativa i les Olimpíades del 92 van servir d’aparador a nivell internacional. Morillas va rebre l’encàrrec de Pascual Maragall per redissenyar els autobusos de la ciutat, que aleshores eren vermells i que l’alcalde volia que fossin blancs, aplicant el color olímpic.

Amb el semiòleg Miquel de Moragas van plantejar una proposta que encara avui és vigent: per davant i darrere domina el vermell i, en canvi, els laterals són blancs. També el disseny interior dels busos porta segell Morillas, on l’estampat de quadrats dels seients és una clara referència a la trama urbana del Pla Cerdà.

El llibre inclou un segon llibret, que recull els 33 aprenentatges que des d’una brillant trajectòria vol compartir. «La vida és un llarg viatge i és important gaudir-la i cultivar-la. No només pot ser feina i cal que et donis temps per tu», respon Lluís Morillas per explicar que «no se te’n pot anar la vida, intentant guanyar-te-la».

Una altra idea que defensa és que «quan estàs bé personal i professionalment no necessites res per anestesiar-te. Comprar coses materials pensant que t’ompliran un buit és una gran mentida». Davant la construcció d’una marca ho té clar: «L’exercici més gran és saber escoltar per després aconseguir quedar-te amb l’essència i la simplicitat» i fa paral·lelismes amb les persones: «Una marca és el que pensen de tu i això inclou el disseny, el caràcter i la personalitat i, si agraden les tres coses, ja no en voldran cap altra».