Fa cinc anys un grup d’alcaldes van fer una visita fugaç a la regió italiana del Trentino en un viatge organitzat per la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la URV. L’objectiu era conèixer el sistema de recerca, innovació i promoció econòmica d’una regió que la Catalunya Sud podria prendre com a referència perquè s’assembla al que som i, encara més, al que podríem ser. Trento i Tarragona, ciutats paral·leles. Ciutats universitàries carregades d’història, amb un número d’habitants gairebé calcat i una economia regional densa i diversificada. Ciutats amb tabacaleres centenàries, d’arquitectura i dimensió semblant, que van tancar fa més de quinze anys amb pocs mesos de diferència.
No hi ha autonomia política sense una autonomia financera real. Perquè l’autogovern sigui un autèntic camí del mig, entre la submissió i la independència, necessita la plena sobirania fiscal
El Trentino i el Tirol del Sud són avui dues regions autònomes d’Itàlia amb una amplíssima sobirania fiscal, però durant bona part del segle XX van ser un escenari bèl·lic carregat de tensions polítiques i socials. Un territori tràgic ambicionat per austríacs i italians. Després de la Segona Guerra Mundial el conflicte es va resoldre amb un autogovern generós que es va arbitrar amb la intervenció de les Nacions Unides.
Avui el Trentino és una de les regions més dinàmiques i benestants d’Itàlia, combinant el turisme alpí amb una agricultura puntera, una industria amb enorme valor afegit i el rol destacat de l’empresa cooperativa. Ho és, en bona part, perquè les seves polítiques de coneixement i promoció econòmica es pensen, es dissenyen i s’executen des de la pròpia regió. Tot amb la complicitat del sector privat, que cogestiona l’agència de desenvolupament regional, Trentino Svilupo, amb seu a la tabacalera de la ciutat. Tot rima.
Hi ha lliçons catalanes i regionals des del Trentino. Catalanes perquè no hi ha autonomia política sense una autonomia financera real. Perquè l’autogovern sigui un autèntic camí del mig, entre la submissió i la independència, necessita la plena sobirania fiscal. Regionals perquè la dimensió del Trentino i l’eficàcia de les polítiques que desenvolupa fan evident l’absència d’una política regional catalana digna d’aquest nom.
Catalunya té la dimensió d’un país europeu mitjà i necessita descentralitzar les seves polítiques per guanyar especialització i eficàcia. Catalunya és massa gran i complexa per governar-la només des de Barcelona.
Catalunya té la dimensió d’un país europeu mitjà i necessita descentralitzar les seves polítiques per guanyar especialització i eficàcia tal i com passa a Holanda o Txèquia. Catalunya és massa gran i complexa per governar-la només des de Barcelona.
D’aquí tres setmanes justes els catalans tornen a anar a les urnes per configurar el Parlament i decidir qui serà al govern de la Generalitat en els propers anys. Les campanyes mai no són el millor moment pel debat i la reflexió però seria bo que les polítiques regionals tinguessin un espai als debats electorals dels propers dies. Qüestions concretes, d’abast i aplicació regional, que els futurs diputats de la Catalunya Sud al Parlament es puguin comprometre a desenvolupar durant els propers anys.
La Generalitat, les universitats i un nombrós grup d’institucions van aprovar l’any 2020 el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, un document que preveu la creació de Regions del Coneixement per gestionar les polítiques de recerca, innovació i promoció econòmica. El pacte preveu destinar-hi el 15% del pressupost que la Generalitat dedica actualment a aquestes polítiques. No una despesa nova, sinó la regionalització de la despesa ja existent.
La Catalunya Sud és la regió més indicada per desenvolupar un primer pilot d’aquesta idea i el moment és ara. Aires del Trentino. Els futurs diputats i diputades hi haurien de dir la seva. La campanya no va de promeses, va de compromisos.
