El missatge de Jesús és tant potent que, malgrat totes les envestides –de vegades, fins i tot, des de dins de l’Església–, perdura com una gran llum d’esperança. Des de la pobresa i la humilitat, Jesús reclama que treballem pels altres per l’amor de l’Altre.
L’infern de què parla Jesús és la injustícia que trobem a la terra. El cel de Jesús és l’amor i la solidaritat amb els altres. Sense els apòstols, i molt principalment sense sant Pau, el missatge de Crist no ens hauria arribat fins als nostres dies, ple de vitalitat i de llum per a la nostra existència humana. Amb sant Agustí, comprenem la importància dels bisbes per assegurar la continuïtat i la transmissió dels valors del cristianisme.
Praesis ut prodes. El lema escollit per fra Octavi Vilà com a nou bisbe de Girona té tot el sentit. Un monjo cistercenc, cridat a assumir les funcions de bisbe i doncs d’apòstol del Crist en la seva diòcesi, que posa per endavant la seva vocació de servei als altres.
Un bisbe obert als catòlics, practicants o no, i als no creients perquè tots necessitem comprendre que el mal és en el món però no és el món. Que la nostra vida és una gran oportunitat per a la nostra salvació. I que la felicitat no és un somni impossible.
Un monjo cistercenc, cridat a assumir les funcions de bisbe i doncs d’apòstol del Crist en la seva diòcesi, que posa per endavant la seva vocació de servei als altres
Sigues al capdavant per servir. Fra Octavi ja ho ha fet a la comunitat de Poblet, primer com a monjo i després com a abat. En moments difícils per a l’Església i per a Catalunya, fra Octavi Vilà representa la continuïtat dels millors dels nostres homes d’església (Vidal i Barraquer, Narcís Jubany, Josep Pont i Gol) i els qui hem tingut la sort de conèixer-lo de prop sabem que la diòcesi de Girona és una diòcesi afortunada per tenir-lo com a bisbe.
Un dels moments que indiquen més clarament la grandesa i la solidesa de les institucions és quan han de resoldre el relleu dels seus dirigents. Des d’aquesta òptica, els relleus de l’arquebisbat de Tarragona i del bisbat de Girona, que són els darrers que s’han produït a Catalunya, m’omplen d’esperança.
Quin goig veure l’arquebisbe de Tarragona, el gironí Planelles, acompanyant el nou bisbe de Girona, el tarragoní Vilà, fins a la Càtedra episcopal, la Cadira de Carlemany, en un dels moments més emotius de la cerimònia de la seva ordenació episcopal, el passat dia 21 d’abril.
I ara, ben aviat, el vinent dia 11 de juliol, fra Rafel Barruè rebrà la benedicció abacial al monestir de santa Maria de Poblet, prenent així el relleu de fra Octavi Vilà, que també el precedí com a prior. Poblet és, indubtablement, un dels conjunts monumentals medievals monàstics més importants d’Europa. I del món. Però és també, i molt principalment, una comunitat fecunda de monjos que són una referència de vida i d’espiritualitat per al món d’avui.
Un dels moments que indiquen més clarament la grandesa i la solidesa de les institucions és quan han de resoldre el relleu dels seus dirigents
Llegiu les Reflexions d’un monjo, d’Agustí Altisent, el gran historiador de Poblet. O els treballs sobre el monaquisme europeu, entre d’altres, d’Alexandre Masoliver. L’estudi, l’acció i la pregària com a resposta als reptes d’ara. I, en el cas del nou abat, fra Rafel Barruè, endemés, la paraula i la pintura. Dos àmbits que són els vasos comunicants d’una espiritualitat diàfana i poètica com la llum dels seus quadres. Poblet, una comunitat fecunda, que dona nous fruits per a l’església de Catalunya.
Amb la seva paraula i amb el seu exemple, fra Octavi Vilà des de la càtedra episcopal de Girona i fra Rafel Barruè des del soli abacial de Poblet, ens aniran obrint el camí cap a la comprensió dels valors de la vida eterna, que són els valors de la vida a la terra. I amb la perfecció de les seves obres potser també podrem comprendre una mica millor que la gran força de Déu és precisament que Ell és Amor. I que la humanitat de Crist és la baula que manté viva la possibilitat de comprendre el gran misteri de la vida, que és indestriable del de la mort.
*Aquest article es publica conjuntament amb l’edició digital de la revista ‘Cultura i Paisatge’.
