En memòria de Josep Riera, l’artista total

Ahir a la matinada ens deixava (104 anys) Josep Riera. A Tarragona, parlar de ceràmica, esmalt o dibuix és parlar de Josep Riera. Una vida dedicada a deixar constància gràfica de la tradició i costums de la ciutat. Tot un pou d’experiència per a les persones que estimem la nostra cultura i història. Ha pintat tot just fins a principis de 2017.

Josep Riera Güell va néixer a Barcelona el 15 de desembre de 1913. Als 12 anys entrà d’aprenent en un taller d’electricitat on el propietari, sense ensenyar-li res, el deixà sol a la feina i es trobà amb la necessitat d’aprendre per ell mateix compaginant  la feina amb els estudis a l’Escola del Treball de Valls. Un cop acabats, continua estudiant de forma autodidacta i s’examina per lliure a l’Escola Industrial de Terrassa, on obté el títol de Mestre Industrial en l’especialitat d’electricitat.

Un cop acabada la Guerra Civil, treballa a Binèfar i més tard a Tarragona, on exerceix de professor de treballs manuals a l’Escola del Treball. Posteriorment guanya les oposicions de mestre de pràctiques a la Universitat Laboral de Tarragona i compagina la docència amb el taller de decoració de ceràmica on treballa amb els seus germans i el seu pare, del qual aprèn la tècnica del dibuix, el pergamí, l’aquarel·la, la porcellana i la rajola.

Col·labora, de forma altruista, amb moltes entitats i associacions, entre elles Gogistes Tarragonins, des del principi el 1980 i la Confraria de Sant Magí, dibuixant una gran quantitat d’auques i goigs en molts dels quals inclou també els versets.

Així mateix, va ser l’autor de l’auca de la ciutat de Tarragona, dels Portants de l’aigua de Sant Magí, de l’Ermita de la Salut, del Cor L’Àncora, de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Tarragona, de l’Arxiprestat de Tarragona Centre i de Sant Pau, aquesta última dedicada a la Parròquia de Sant Pau de Tarragona i moltes altres. 

Amb motiu del Centenari de la Rambla, el 1954, va dibuixar la corresponent auca, els versets dels quals són, en aquest cas, del seu germà Marcel Riera, que fou cronista oficial de la ciutat, del qual també il·lustrà amb dibuixos a ploma el llibre Estampas Tarraconenses, homenatge pòstum que li féu l’Ajuntament de Tarragona al germà Marcel. 

A causa de l’ambient rural en què va viure la seva infantesa, és bon coneixedor de com es desenvolupava la vida al camp i d’aquests coneixements en  va fer sorgir l’auca de la vida rural. 

Tanmateix, a Tarragona, hi té obres, com ara els vitralls de l’ermita de la Salut, les rajoles del Portal del Carro i el frontal i laterals de la capella de la Mare de Déu de Montserrat a l’església de Sant Francesc.

Ha sabut plasmar en les seves aquarel·les els colors de la Mediterrània, que sempre l’han enlluernat: el blau del cel i del mar i el daurat de les seves pedres.

Tot i no ser la seva ciutat natal, Josep Riera era un tarragoní de pedra picada i ha tingut sempre una gran estima cap a aquesta ciutat mediterrània on ha transcorregut la major part de la seva vida. L’any 2003 l’Ajuntament de Tarragona li concedí el diploma al Mèrit cultural a la Ciutat, tot just en complir els 100 anys de vida i per la seva dilatada tasca dedicada a la cultura tarragonina. 

El passat mes de gener es va editar per Gogistes la seva obra pòstuma, Diví i Humà, amb dibuixos d’escenes bíbliques humanes i divines.
Josep, la teva petjada és inoblidable i et recordarem sempre.