Les colles castelleres de Tarragona completen els quatre pilars caminant amb èxit

La Mercè a Tarragona és sinònim de pilars caminant. Si una cosa defineix aquesta actuació castellera, que es fa al mateix indret que antigament, a la plaça de les Cols, són els pilars que pugen des de la mateixa plaça les escales de la Catedral, baixen tot el carrer Major, la Baixada de Misericòrdia i fan tota la plaça de la Font fins a arribar a l’ajuntament de Tarragona. Enguany queia en diumenge, i la plaça de les Cols, per fer l’actuació prèvia, estava plena de gom a gom, especialment de turistes, dificultant l’agilitat de les colles per poder entrar i fer els seus castells.

A la primera ronda, quan començaven els Xiquets de Tarragona, ja que l’ordre d’actuació és per antiguitat, es veien una munió de mòbils a l’aire per gravar el moment. Gent mirant per les pantalles el 3d8 que els matalassers descarregaven en primera ronda. Els seguia la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que tardava uns minuts a poder muntar la seva pinya, per la dificultat de moure’s per l’indret, i es repetia la història, mentre descarregaven un bon 5d8. Els Xiquets del Serrallo feien un intent desmuntat de 3d7, tot i que el castell era impecable, amb l’acotxador col·locat, l’enxaneta no es decidia a coronar-lo. I acabava Sant Pere i Sant Pau amb un molt bon 5d7.

Els matalassers descarregaven un 4d8 de postal, igual que la Jove de Tarragona. Els del barri mariner completaven un molt bon 4d7 i els del barri cooperativista, el 4d7a. Moment, ara sí, per treure gent de les escales i obrir pas als pilars caminant. Els de la camisa ratllada eren els primers. El pilar pujava amb seguretat les escales i les baixava. Era el pilar caminant més lent de les quatre colles, ja que completava tot el recorregut en un temps de 9 minuts 26 segons. Quan l’enxaneta pujava al balcó, es desfermava l’eufòria entre la colla que cantava el «matalassers, matalassers». No passaven gaires minuts quan el pilar de la Colla Jove encarava la plaça de la Font.

Els de la camisa lila també pujaven les escales i les baixaven amb seguretat. El pilar era una mica més ràpid, però el segon arribava més al límit a sota el balcó. Tot i això, completaven molt bé el recorregut amb un temps de 8 minuts i 1 segon. Un cop l’enxaneta pujava al balcó, la terça i el segon es fonien entre la pinya.

Els Xiquets del Serrallo volien continuar escrivint la història d’aquesta fita, i tenien l’objectiu de fer arribar el 26è pilar caminant consecutiu. Els del barri mariner començaven amb seguretat, i amb l’al·licient que tota l’estructura del tronc era familiar: pare i fills. I entre els aplaudiments del públic i totes les ovacions arribaven a l’ajuntament. Un cop havia pujat l’enxaneta tota la colla es posava a comptar el nombre de pilars consecutius que han fet arribar: 26, i embogien entre abraçades i petons. El seu temps era de 8 minuts, 28 segons.

Finalment, així com ja estem acostumats els últims anys, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau eren els més ràpids. Amb menys de 7 minuts, concretament 6 i 42 segons, arribaven de la catedral a l’ajuntament de Tarragona. El pilar també arrencava amb molta seguretat i arribava bé a la plaça de la Font, tot i un gran esforç del segon.