L’Espluga proposa un viatge al passat per veure que encara fem moltes coses de forma similar
‘A cavall dels temps’ és un documental dedicat als gravats de la cova de la Font Major que els intenta divulgar
Un dels moments de la gravació del documental a dins de la cova.
Tothom sap que el passat 2019 es van descobrir uns gravats paleolítics a l’Espluga de Francolí. Es tracta, d’un dels més importants de la regió Mediterrània, i ara tot això ha estat recollit en un documental. El llargmetratge ja es va presentar al municipi, amb una gran acollida, i va estar al Festival Internacional de Cinema en Català (FICAT), però ara també rodarà per altres certàmens.
El seu productor, Paco Poch, explica que han intentat fer un documental que tothom pugui entendre, que no tingui un llenguatge molt tècnic, i que permeti entendre a «tothom» la importància de la troballa que es va fer el 30 d’octubre del 2019. El productor està molt satisfet amb el resultat final, i afirma que per poder tirar endavant el documental «es van anar picant portes i tothom va acceptar la proposta».
Poch diu que han fet «un treball divulgatiu, no científic». Afegeix que la intenció és que la «gent pugui entendre la diferència que hi ha entre les èpoques, i la importància de les troballes, però també de la resta de patrimoni que hi ha al nostre territori». Per aquest motiu, han parlat i donat veu a moltes persones que han format part del descobriment, però que també son expertes en la matèria, i poden explicar qüestions molt relacionades entre elles.
Continuem fent coses igual
‘A cavall dels temps’ és el títol que porta el documental, on la Cova de la Font Major agafa un especial protagonisme. Així com explica Paco Poch la idea va néixer per explicar la importància dels gravats, i fer veure que les coves sempre han sigut molt importants per a totes les persones que viuen al municipi. Així com afirma, «sempre l’han utilitzat molt les persones de l’Espluga de Francolí. Per tant, no és una cosa única dels nostres avantpassats».
I és que segons el productor amb tot el treball que fan també han volgut mostrar que actualment encara fem moltes coses que feien antigament. Continuem tenint creences, i formes de vida similars. Això, és un dels motius que hagin triat el títol que han triat. «Hem volgut jugar amb la idea del cavall», apunta el productor, qui també afegeix que «ara també tenim símbols que interpretem, per exemple encara hi ha bodes i ens casem, això és un símbol». També destaca que hi ha rituals, a esglésies o santuaris, igual que es feia abans, però de forma diferent. O ens comuniquem, ara per xarxes socials o altres vies, abans gravant a les pedres.
Una de les preocupacions que tenien l’equip del documental era que els científics veiessin el treball com a massa divulgatiu, però Poch assegura que després de la seva preestrena tothom es va felicitar un fet que «va tranquil·litzar». Han volgut també ensenyar diferents paisatges del territori, perquè donen importància al conreu, a la vegetació, a explicar «com vivia la gent».
Tot plegat, pretén emocionar a l’espectador, a més de desenvolupar un aprenentatge i ser conscients que «eren avantpassats, però sempre hem sigut naltros».