Xavier Currius guanya el Concurs de Menjar Calçots de Valls: gairebé 4 quilos en 45 minuts

Amb 32 anys, Xavier Currius s’ha proclamat guanyador del 40è Concurs de Menjar Calçots que s’ha celebrat aquest diumenge, 25 de gener, al migdia, a Valls en el marc de la 44a Gran Festa de la Calçotada. De professió banquer, i vingut de Santa Eulàlia de Berga, Currius ha engolit 3.970 grams de calçots en 109 unitats.

Quan s’ha assabentat del resultat, es mostrava sorprès. Era el segon any que hi participava. El primer va ser el 2025 i va quedar cinquè. Ara, «no m’esperava per res del món guanyar», exclamava. De fet, ha millorat amb escreix la seva darrera marca, quan va menjar prop de 2.800 grams de calçots. Malgrat tot, admetia no haver-se preparat pel concurs, simplement «la meva parella diu que menjo molt i molt ràpid», deia rient. I tenia raó. Els 109 calçots no li han semblat suficients, i explicava que ara se n’anava a dinar: «Almenys un segon, no només calçots, sinó que alguna cosa més s’ha de menjar».

El podi es completa amb Alejandro Alarcón, de Castelldefels, en segona posició, havent menjat 3.580 grams (127 unitats); i Gerald Krüger, d’Alemanya, ha quedat tercer, amb un total de 3.290 grams (106 calçots). De fet, ha sigut un concurs molt disputat, que ha enganxat a centenars de persones al Pati, que no es volien perdre com avançava la competició. Al punt de la una del migdia, un coet donava el tret de sortida, i els 15 participants començaven a engolir calçots, combinant-los amb vi i aigua, mentre el públic animava. Just a l'inici, les dues colles castelleres vallenques han aixecat pilars i, després, per amenitzar el concurs, han ballat diversos elements, com el gegants Calçot, la parella de la Colla del Calçot, els Capgrossos de la Calçotada, el Ball de Gitanes o la Mulassa.

Quan faltaven tan sols 5 minuts per finalitzar el concurs, la cançó Sweet Caroline ha començat a sonar pels altaveus, i la plaça s’ha animat a cantar, donant força en el tram final de la prova. A continuació, el comptador arribava a zero, i començava el recompte darrere de l’escenari, on els organitzadors fan tots els càlculs amb una bàscula.

Conèixer de prop una tradició

Valls s’ha omplert de calçots i brases a partir de les 10 h. El fred, el vent i la pluja de dissabte han donat pas a un dia assolellat, i els visitants han començat a omplir el centre des de primera hora del matí. A l’aparcament del carrer de Sant Antoni s’han fet les demostracions de coure calçots a la graella, per on hi ha passat 15.000 unitats, mentre que al Pati, es podien degustar propostes gastronòmiques a base de calçot i salsa, a càrrec de restauradors locals.

També la plaça del Blat s'ha convertit en un punt de parada obligada, on els concursants del Concurs de la Salsa de Calçot han elaborat les seves proposta, mentre els visitants podien anar-les tastant, amb trossets de pa untats que s’anaven servint. La reusenca Emilia Llort ha guanyat la 34a edició del concurs, seguida de la també reusenca Andrea Caldera i, en tercera posició, la vallenca Estefanía Maldonado.

També a la plaça del Blat s’han pogut veure les motes de calçots concursants al 38è Concurs de Cultivadors. Dani Rovira, de Torredembarra, ha quedat en primera posició; el segon lloc ha sigut per a Castell Fruits SL, de Castellvell; i tercer, Imar Pena.

En paral·lel, l’aparcament de la Cooperativa Agrícola de Valls s’ha omplert de milers de persones per gaudir d’una calçotada, havent adquirit tiquets del lot degustació. Les taules s’han quedat petites, i molts grups han optat per seure a terra en rotllana.

«És una experiència molt innovadora, és el meu primer cop a Valls», exclamava aquest matí Danna, una jove de 24 anys d’Equador. Havia arribat a la capital de l’Alt Camp amb tot un grup de companys de classe que estudien un màster a la Universitat Rovira i Virgili. La majoria són de diferents països de Sud Amèrica, però una companya, l’Iria, és de Valls, «i quan van saber que aquest cap de setmana se celebrava la Festa de la Calçotada, es van apuntar a venir», explicava l’amfitriona. En aquell moment, encara no havien provat els calçots, «però ens n’han parlat molt bé», afegia el Lucas, d’Argentina, «del país de les parrillas».