Valls publica el llibre de les Decennals 2021+1, una mirada enrere per encarar les de 2031

Just en el moment que Valls creua l’equador cara les properes Festes Decennals, les de 2031, és també moment d’aturar-se i mirar enrere. És el que proposa Decennals 2021+1. Crònica de les festes, un llibre de Margarida Aritzeta i Jordi París, amb imatges de Pere Toda i Laia Solanellas, editat per la Fundació Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela i que va ser presentat aquest dijous, 5 al febrer, al vespre, a Ca Xapes.

Si cada Decennal és única, les últimes van ser del tot extraordinàries. Acompanyant el text, «hi trobareu unes imatges estranyes, de gent amb mascareta...», avisa Aritzeta. I és que, tot i que «quan recordes la pandèmia, queda molt lluny», tal com diu París, les passades Decennals van estar marcades per la Covid, i així ho indica la mateixa data: 2021+1.

«L’assot d’una pandèmia d’abast mundial (la Covid-19) amb les mesures restrictives que es van imposar arreu del planeta per tal d’evitar el contagi (...) ens va posar a prova i ens va fer pensar com cap altra vegada en els orígens del Vot del Poble que feia néixer les nostres Festes», exposa el llibre just en el text introductori.

La situació epidemiològica va portar la ciutat a no celebrar les Decennals el 2021. «És la decisió més difícil que he pres en aquests 7 anys d’alcaldessa», admet Dolors Farré, alcaldessa de Valls. Finalment, i amb l’assessorament del doctor Antoni Trilla, Valls decidia celebrar les Festes l’any següent, en un any no acabat en 1, com és tradició des de 1791. L’únic ajornament s’havia viscut el 1811, amb la Guerra del Francès. Però fins i tot llavors s’havien celebrat les Decennals aquell mateix any, tot i que al mes de desembre.

Així doncs, potser haver-ne dit ‘Decennals 2022’ hauria quedat estrany. Però es va arribar a una altra solució, la del 2021+1, i ara Farré desvetlla d’on va sorgir: «En una reunió, Trilla va posar l’exemple d’un esportista que havia guanyat 13 copes i, per no dir el número 13, deia 12+1». Era el pilot de motociclisme Ángel Nieto. La fórmula supersticiosa va ser la solució perfecta per encarar unes Decennals extraordinàries, en aquest cas no per superstició, sinó per mantenir el 2021, l’any en el qual s’haurien d’haver celebrat les festes, i l’afegidor del «+1», que fa constar aquesta anomalia marcada per una pandèmia mundial.

Al llarg de 170 pàgines, el llibre fa un ampli repàs de la celebració, des d’una introducció a les Festes, a l’anomalia de la Covid-19 i aquells actes de perfil baix que van tenir lloc el 2021, fins arribar a aquells «10 dies de llum» que es van viure entre el 28 de gener i el 6 de febrer de 2022, amb les lluminàries, el seguici, el pregó, el certamen literari, les Candeles, el Concert de Gala, la processó, els castells, la cultura popular, la recuperació dels Blaiets, concerts, espectacles, exposicions... Unes Festes Decennals molt esperades, «gaudides» i «patides» gairebé a parts iguals per tots aquells que hi estaven darrere.

Malgrat tot, «és una sort viure una cosa així des de dins», expressava Dèlia Batet, qui va estar a la Comissió d’Actes Familiars. Lluís Musté, implicat d’una forma o altra amb les Decennals des de 1981, les defineix com «alegria, cansament, il·lusió i esperança per a les properes». I res de tot plegat s’explicaria sense la imatge de la Mare de Déu de la Candela que, cada 10 anys, abandona el seu cambril per ser venerada i, el 2 de febrer, sortir en processó. Ramon Vilà ha sigut l’encarregat de baixar la Mare de Déu, una imatge de pedra d’uns 70 quilos, en les darreres tres ocasions. «Un honor i, alhora, una responsabilitat», descriu.

Ara, tancant definitivament les Decennals 2021+1, Valls posa rumb a les properes Festes. Falten 5 anys i «sembla molt», diu Jordi París però, com recorda, les Decennals es cuinen a foc lent i requereixen de dos anys de feina. En breu, tot caminarà de nou.