El 10 per cent de la superficie total cremada a Catalunya s’ha perdut a la demarcació

S’esperava una campanya forestal difícil i així ha estat. El gran incendi forestal de juliol a la Conca de Barberà i Anoia ha disparat les xifres de superfície cremada. Només aquest foc va arrasar 1.702 hectàrees cremades, de les quals 120,5 a la demarcació tarragonina: 48,5 al terme de Santa Coloma de Queralt, 70 a les Piles i dues a Pontils. Les xifres han convertit aquest foc en el pitjor, de lluny, de tota la temporada. Del total de superfície cremada a Catalunya fins el passat dia 12 –3.011 hectàrees–, un 10 per cent corresponent a la demarcació de Tarragona (298), tot i que en les deu comarques s’hi van declarar el 30 per cent dels focs –85, del total de 539 a Catalunya–. És el balanç donat ahir, tot i que els responsables asseguren que, tècnicament, la campanya forestal no ha acabat degut a la desestacionalització pel canvi climàtic.

El foc de Santa Coloma de Queralt del dia 24 de juliol va superar en alguns moments la capacitat d’extinció, amb velocitats de propagació que puntualment van arribar als sis km/h. La formació d’un pirocúmul va obligar a redistribuir efectius sobre el terreny i redissenyar l’estratègia d’atac. Aquest incendi, amb un potencial de 5.600 hectàrees, va poder ser controlat en arribar a les 1.702.

‘Obertura’ de campanya

Però la Conca de Barberà és la que va obrir, d’una forma no oficial, la campanya amb l’incendi forestal declarat el diumenge 21 de març a Senan, on van cremar 41,44 hectàrees de vegetació. Va ser la primera mostra de la dificultat de la campanya. El règim de pluges fins a l’inici de l’estiu no va reduir la sequera acumulada i va comportant un inici de campanya amb un risc d’incendi considerable.

A part de la Conca de Barberà, només hi han dues comarques que passin de les deu hectàrees cremades. Una és la Terra Alta, per l’incendi que va tenir lloc al terme de la Pobla de Massaluca el 12 d’agost, que va cremar 74,78 hectàrees. L’altra és el Tarragonès, on l’1 de febrer es van declarar tres incendis al terme de Constantí en una jornada de vents de més de 130 quilòmetres per hora. Els sinistres van afectar 8,64 hectàrees. Després, el 16 d’agost, al barri de Sant Salvador, un altre sinistre arrasà 6,5 hectàrees d’una zona boscosa a prop de la carretera N-240.

Els Bombers de la Generalitat van treballat durant aquesta campanya a Catalunya en 2.254 serveis, dels quals, 624 han estat incendis de vegetació agrícola, 611 de vegetació forestal i 1.019 de vegetació urbana.

Comparant amb les dades de l’any 2019, atès que el 2020 va ser un any del tot inusual, «ens situem en la meitat d’hectàrees cremades. Si agafem la mitjana d’hectàrees dels darrers 15 anys (3.210 hectàrees de mitjana), estem lleugerament per sota», va explicar el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena.

«Condicions molt adverses»

Segons va recordar el conseller, aquest estiu Catalunya ha patit unes condicions meteorològiques molt adverses amb altes temperatures, forts vents o humitats relatives molt baixes i, concretament de l’10 al 17 d’agost, hi van haver les pitjors condicions dels darrers 20 anys. Davant d’aquesta situació, Bombers va desplegar un pla de resposta específic per la previsió de simultaneïtat de grans incendis forestals.

Els agents rurals aquest estiu a Catalunya han activat el nivell 3 del Pla Alfa que restringeix l’accés a massissos forestals en un total de 29 jornades, mentre que en 4 dels darrers 10 anys no es va haver d’activar ni en una sola ocasió. En el cas de la demarcació, ha afectat la serralada del Montsant –que en els darrers anys ja es ve donant habitualment– i també la del Montmell-Marmellar.