L’Arboç ha impulsat la recuperació dels safareigs i de la torre del dipòsit, al carrer Doctor J. Vives Mañé. El monument data de l’any 1879 d’estil modernista industrial.
El projecte té l’objectiu de recuperar i fer valdre el conjunt com a element cultural, patrimonial i històric a més de reclam turístic i per recordatori de la importància de l’aigua, tant en el passat com en el futur.
El passat mes de novembre es van iniciar els treballs per recuperar aquests elements. Actualment, les obres continuen.
En desús
Després d’assegurar l’estructura i reparar els desperfectes de la torre, ara es treballa en el sostre dels safareigs i la recuperació d’aquests.
Actualment, la torre del dipòsit es troba en desús. L’última vegada que va ser utilitzada va ser a començaments dels anys 2000, quan va servir com a sistema de suport a la distribució d’aigua del municipi.
Els safareigs públics van deixar de funcionar durant els anys setanta quan les rentadores mecàniques van arribar a les cases.
Un mirador
Per aconseguir el màxim de realisme, s’ha previst recuperar la presència de l’aigua als safareigs, i habilitar tot el recinte per a la visita, inclòs l’antic dipòsit de planta baixa i el dipòsit superior de la torre, que es preveu convertir en mirador panoràmic del territori. També s’espera que tingui usos com a sala d’exposicions.
La torre oferirà una vista panoràmica de la plana del Baix Penedès
Els espais visitables seran el recinte on hi ha els safareigs, el dipòsit de planta baixa, la terrassa superior i la torre amb el mirador superior que oferirà una vista panoràmica de la zona del Baix Penedès.
Les obres, a càrrec de l’Ajuntament tenen un cost de 160.644 euros i estan subvencionades per la Diputació.
Es preveu que les obres acabin abans del mes d’agost.
Una mica d’història
Quan es va construir, l’edifici de la torre de l’aigua i els safareigs se situaven als afores de la ciutat. Es van col·locar al límit entre el nucli històric de l’Arboç i l’eixample que va començar al segle XX. La hipòtesi principal és que l’emplaçament va ser escollit per ser el punt més elevat del turó, fet que facilitava la construcció del dipòsit.
El nucli urbà de la vila es va anar expandint i des de mitjan segle XX es van anar edificant als peus del turó. Aquest fet va comportar que els voltants quedessin atapeïts i l’edifici no tingués gaire visibilitat des de l’entorn proper.
