Marina Durany: «Una botiga aquí sembla un desafiament a tot»

Masarbonès és un poble minúscul que gairebé no arriba a la trentena d’habitants i que forma part de Masllorenç, al Baix Penedès. Quan hi arribes és com si es parés el temps. Les vinyes i l’entorn de la Pineda de Santa Cristina són testimonis d’una calma que allà no és difícil d’aconseguir. Davant l’església de Sant Bartomeu es troba el taller de l’artista Marina Durany, un espai idoni per cuinar-hi projectes a foc lent.

Després de rondar-li el cap durant molt de temps, Durany s’ha atrevit a obrir la seva primera botiga física, una habitació petita als baixos del seu taller. «Abans de Nadal vaig pensar que estaria bé tenir un punt de trobada», afirma. Un fet inversemblant en un lloc tan petit i que segons l’artista «sembla un desafiament a tot».

És un desafiament perquè no entra dins de l’habitual, però el cert és que Durany no vol que sigui una botiga com una altra. Vol que esdevingui un espai compartit on, més enllà de passejar-se mirant els diferents productes, es pugui establir un vincle amb les persones encuriosides que s’hi atansin.

A Masarbonès viu «un aïllament saludable necessari per a poder crear», però després necessita a les persones per compartir allò en el que està treballant. «M’hi passo molta estona al taller i crec que pot ser bonic fer trobades a la botiga, convidar la gent a prendre el te, compartir un espai calmat envoltat de la bellesa de la natura i del poble». Assegura que les seves obres podrien sorgir en qualsevol indret, perquè es fixa «més en el cel que en la terra».

Per a la pintora, la creació és com una forma de joc. «Els treballs no són pensats. Totes les coses que hi ha a la botiga han anat sortint sense voler», afirma. Un altre aspecte inversemblant i, com descriu Durany, «bastant boig». «Necessito que els projectes sorgeixin d’una essència -diu-. Si sento que haig de posar molt la ment per fer-ne un, la cosa per mi està morta i no puc treballar així».

Productes per a tothom

A la nova botiga hi ha un reguitzell d’elements diversos i per a totes les edats. Des dels quatre contes infantils que ha escrit i il·lustrat, fins a tasses vestides amb ganxet, pots de te empaperats, oli que produeix amb la seva parella i reproduccions de quadres originals. «Es podran trobar moltes coses que són accessibles per a tothom. No és com un quadre gran o una escultura amb preus que a vegades podrien escapar-se», recalca.

Entre les peces més especials i curioses hi ha els koinoboris, unes banderes tradicionals del Japó en forma de carpa que es fan el 5 de maig per celebrar la felicitat del nen. De fet, un dels koinoboris dona la benvinguda a la botiga, esperant que el vent el faci onejar.

Tots els elements ambienten un espai on es respira tranquil·litat i imaginació. Encara que la seva idea és que la gent vagi a visitar-la, continua tenint les portes obertes a distribuir els seus productes a través de la xarxa. «Algú que visqui lluny i no pugui venir pot fer la compra per internet a través de la meva pàgina web -assenyala-, però trobo que és una sort poder-nos veure, mirar-nos als ulls i conèixer-nos». En aquest sentit, també està disposada a ensenyar l’estudi per aquells que tinguin curiositat per veure’l.

Un món que va massa ràpid

Durany és flautista professional especialitzada en música antiga i a la pintura hi va entrar de forma autodidàctica. Tot i que assegura que l’ha costat definir-se amb tanta metamorfosi constant, l’etiqueta que més l’escau ara mateix és la de «trobadora». «M’agrada molt poder explicar històries a la gent i és una mica el que faig ara». Reconeix que el vessant de la pintura l’ha deixat ser lliure i poder crear qualsevol mena de projecte sense pressions ni presses. «El món de l’intèrpret professional és frenètic i amb molta competitivitat, en canvi, la pintura m’ha permès agafar un altre ritme. Per mi ha estat una sanació».

La immediatesa dels temps que vivim xoca amb la visió de la seva nova botiga, un indret que transmet tot el contrari. «Ara tot és molt immediat, m’agrada frenar a la gent i que entenguin que no hi ha pressa».

Tornar a l’essència humana

Durany també fa referència a una cita que li agrada molt: «Ens creiem superiors a la naturalesa i inferiors a la tecnologia, quan els que hem creat la tecnologia som nosaltres i la naturalesa ens ha fet a nosaltres». Tot i no estar en contra de les innovacions tecnològiques, la pintora remarca que ella no utilitza la tecnologia per crear, perquè vol tornar a la imaginació i a les coses senzilles.

El tempo lent de les seves expressions ha donat a llum a infinitat de projectes, que busquen des d’una mirada reflexiva, aprofundir en temes de vital importància com «l’amor, la bellesa, la vida o la filosofia».

Com no havia de ser d’una altra manera, la botiga de Masarbonès té una altra peculiaritat, i és que no estarà oberta tots els dies. «Jo diré en quines dates l’obro i faig les trobades, però si algú vol venir pot contactar amb mi», subratlla Durany. Al cap i a la fi, el nou espai defuig de convencionalitats i espera que els visitants que hi vagin estiguin oberts a compartir aquesta visió de l’art i de la vida en un paratge únic del Baix Penedès.