Espanya i Alemanya acorden obrir un “diàleg bilateral” sobre el reconeixement del català a la UE

Els governs d’Espanya i Alemanya han signat aquest divendres una declaració conjunta en què anuncien que han acordat obrir un “diàleg bilateral” sobre el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea. La declaració arriba després de l’advertència de Junts i la convocatòria de la seva executiva per decidir sobre un possible trencament definitiu amb el govern espanyol. Alemanya és un dels socis europeus que fins ara ha mostrat més reticències a la incorporació del català com a llengua oficial de la Unió.

La declaració conjunta diu que els dos governs “han acordat obrir un diàleg amb l’objectiu de trobar una resposta a la sol·licitud espanyola sobre el fet que les seves llengües oficials diferents de l’espanyol siguin reconegudes com a oficials a la Unió Europea de forma que sigui acceptable per a tots els estats membres”.

Segons el text, la incorporació d’aquestes llengües “constitueix una part essencial de la identitat nacional plurilingüe d’Espanya”. “Per això hem decidit conjuntament iniciar converses bilaterals a partir de les quals Espanya presentarà un text per a debat i decisió dels 27 estats membres en una futura reunió del Consell d’Afers Generals.

Aquest ”diàleg bilateral”, conclou, “començarà tan aviat com sigui possible” per part dels respectius ministres d’Exteriors.

La pròxima reunió del Consell d'Afers Generals està prevista per al 17 de novembre, i la següent i última de l'any per al 16 de desembre.

Sánchez i Merz ho van acordar aquesta setmana al Consell Europeu

Segons fonts de la Moncloa, la declaració és fruit de “mesos” de feina. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el canceller alemany, Friedrich Merz, van abordar la qüestió durant la reunió que van mantenir a la Moncloa el 18 de setembre.

Sánchez va recordar-li que “fa 40 anys que s’espera aquest moment”. “Esperem que ho puguem aconseguir en un futur no massa llunyà”, va dir. Merz va afirmar que “coneix la posició espanyola” però en aquell moment va recordar la complicació de les traduccions simultànies al Parlament Europeu i va fiar la solució “a mitjà termini” en la intel·ligència artificial. “Entenc l’interès, però ja veurem com es resol”, va limitar-se a dir.

Però les mateixes fonts apunten que l’empenta definitiva s’ha produït aquesta setmana. Sánchez i Merz van reblar l’acord per fer una declaració conjunta en una conversa que van mantenir al Consell Europeu d’aquesta setmana.

L'última vegada que es va tractar l'oficialitat del català en una reunió del Consell d'Afers Generals de la UE -on seuen els ministres d'Afers Europeus- va ser el 18 de juliol passat. Aleshores el debat es va allargar durant més d'una hora i la decisió es va tornar a ajornar per les reticències de països com Alemanya, Finlàndia, Suècia o Àustria.

Fonts diplomàtiques presents a la reunió del juliol va explicar aleshores que la discussió "va ser tensa" pel xoc entre el secretari d'Estat de la UE espanyol i el secretari d'estat d'Europa alemany, Gunther Krichbaum. Mesos abans, el PP va reconèixer haver trucat a diverses capitals europees -entre les quals Berlín- per pressionar perquè vetessin la proposta del govern de Pedro Sánchez al Consell de la UE.