Tecnologia
Móra la Nova comptarà amb la primera estació òptica de Catalunya
El centre de recerca i2CAT lidera el desenvolupament del satèl·lit 6GStarLab, un laboratori pioner en Europa per fer arribar connectivitat a zones remotes
Catalunya lidera el desarrollo del satélite 6GStarLab
Catalunya lidera el desenvolupament del satèl·lit 6GStarLab: el primer laboratori europeu de comunicació en òrbita baixa. El projecte, impulsat pel centre de recerca i2CAT, preveu la creació d’una estació òptica terrestre a Móra la Nova. Aquesta serà la primera de tot Catalunya i una de les poques existents a l’Estat. Segons Sergi Figuerola, director d’i2CAT, la creació del laboratori és també un símbol del talent tecnològic català: «El 90% d’aquest satèl·lit està fet a Catalunya».
El 90% d'aquest satèl·lit està fet a Catalunya"
Sergi Figuerola, director i2CAT
El 6GStarLab té com a objectiu principal investigar les xarxes no terrestres (NTN, Non Terrestrial Network), considerades crucials per poder portar connectivitat a regions remotes o aïllades on la infraestructura tradicional no hi pot arribar. Integrat dins del programa europeu Open Labs, el laboratori tindrà una estructura i filosofia obertes. Això permetrà a grups de recerca i empreses col·laborar en el desenvolupament de la 5G i en la futura 6G.
Segons Figuerola, la decisió d’ubicar l’estació a Móra la Nova forma part de l’estratègia de convertir la tecnologia en un nou motor econòmic per a la zona: «Volem que Móra sigui un lloc on poder investigar i experimentar; no tot ha de passar a Barcelona». A més, destaca que les condicions físiques de la regió són especialment favorables: «Necessitàvem un lloc amb poca pluviometria i sense contaminació lumínica ni electromagnètica».
La nova estació s’instal·larà al polígon industrial del Molló, en un edifici en desús que antigament s'utilitzava com a depuradora. Aquest espai s’està convertint en l’epicentre tecnològic de l’Ebre ja que el 2021 va acollir un laboratori de xarxa 5G i, actualment, és candidat a rebre una gigafactoria d'intel·ligència artificial. L’equipament tindrà dos espais diferenciats. Per una banda, una estació óptica que permetrá establir comunicació terra-espai mitjançant un làser instal·lat al satèl·lit. D’una altra, una estació de banda Ka, que utilitzarà ones de radiofreqüència per a les transmissions. La instal·lació de Móra serà pionera a l’Estat, ja que fins ara les estacions convencionals només operaven amb antenes de radiofreqüència, com les de banda Ka. Així doncs, l’ús combinat de tecnologia làser i radiofreqüència representa un gran avenç en la infraestructura de comunicacions satel·litàries.
En què es tradueix el satèl·lit
La creixent interconnexió ha convertit el telèfon mòbil en una infraestructura crítica, és a dir, en un servei essencial. En aquest context, Figuerola subratlla que l'avantatge principal de les xarxes no terrestres que utilitzen satèl·lits en òrbita és poder garantir cobertura en qualsevol moment i lloc: «Estandarditzar aquesta nova connexió ajudaria a minimitzar l’impacte de situacions inesperades, com una apagada elèctrica o un incendi». Això significa que, en cas que algú es quedi atrapat a un ascensor o que les línies elèctriques es vegin afectades per un incendi, per exemple, sempre es disposaria de connexió per fer front a l’emergència.
Figuerola també posa èmfasi en l’impacte social del projecte. Segons ell, portar connexió a entorns naturals pot ajudar a comprendre amb previsibilitat el comportament de la natura: «Si despleguem sensors a les conques dels rius, podríem anticipar els canvis de flux i evitar possibles inundacions». A més, considera que la 5G avançada i la 6G poden contribuir a trencar la bretxa digital en zones rurals, amb la incorporació de serveis com la medicina a distància i altres assistències bàsiques.
La sobirania en joc
El projecte s'emmarca dins del programa UNICO I+D 6G (Universalització d’Infraestructures Digitals per a la Cohesió), finançat amb 10 milions d’euros provinents del fons NextGenerationEU. Aquesta aposta arriba en un moment decisiu en la sobirania espacial. D’acord amb Figuerola, «Europa s’ha adonat que depèn d’una estructura sobre la qual no tenia cap control». De fet, Starlink, empresa propietat d’Elon Musk, és actualment la líder del sector, amb aproximadament 7.000 satèl·lits en òrbita. Des del 2023, Europa impulsa el programa IRIS² (Infraestructura de Resiliència, Interconnectivitat i Seguretat per Satèl·lit), un pla estratègic destinat a garantir la sobirania digital dels estats membres de la Unió Europea.
L’empresa Open Cosmos, amb seu operativa a Barcelona i encarregada de la fabricació del satèl·lit, preveu tenir-lo enllestit durant l’últim trimestre d’aquest any, amb l’objectiu que entri en funcionament per a la recerca a principis del 2026.