125 anys del Museu de Tortosa: la memòria d’un projecte frustrat

En motiu del 125è aniversari del Museu de Tortosa i de les Jornades Europees de Patrimoni, la doctora en història tortosina Maria Mestre i Prat de Pàdua va pronunciar la conferència «Gestació i orígens del Museu-arxiu-Biblioteca de Tortosa. La història d’un somni trencat», on va repassar els inicis d’aquesta institució i les figures clau que en van impulsar la creació. Segons va explicar la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa, Mar Lleixà, actualment s’està redactant el pla estratègic del Museu. Tanmateix, Maria Mestre va voler remarcar que la història del Museu de Tortosa és alhora coneguda, desconeguda i distorsionada.

Una de les figures centrals en la seua gestació va ser Francesc Mestre i Noé, un home avançat al seu temps, que va destacar per la seua visió moderna de l’arqueologia. «A finals del segle XIX, els museus eren simples espais d’exposició d’antiguitats, sovint sense context ni explicacions», va explicar Maria Mestre. Mestre i Noé, però, va introduir mètodes pioners de catalogació, amb fitxes i dibuixos detallats, anticipant-se uns vint-i-cinc anys a les pràctiques arqueològiques modernes. L’any 1890, Mestre i Noé va iniciar la tasca de recuperació i catalogació de l’Arxiu Històric Municipal de Tortosa i es va vincular amb diverses acadèmies i societats arqueològiques internacionals, especialment franceses i alemanyes. Ell mateix va denunciar davant d’aquestes institucions la desaparició progressiva dels jaciments arqueològics tortosins.

La gestació del Museu cal buscar-la entre els anys 1880 i 1890, període en què Mestre i Noé resideix a Barcelona i s’integra en un nucli d’intel·lectuals format per figures com Agustí Querol, Domènech i Muntaner, Àngel Guimerà o Eduard Todà, que transformarien la cultura catalana del moment. Aquesta dècada marca també la transició del catalanisme cultural al polític, i a Tortosa hi neix un fort impuls per revaloritzar la cultura local.

Juntament amb Felip Pedrell i Agustí Querol, Mestre i Noé va somiar la creació d’un gran centre cultural a la ciutat, amb un museu d’art modern, arqueològic i d’arts populars, acompanyat d’una biblioteca i un arxiu dedicats a la història de Tortosa. Aquests intel·lectuals van impulsar l’excursionisme científic i la recuperació del patrimoni local, com ara torres de guaita, ermites i creus de terme.

El primer assaig museogràfic data de 1890, al Cercle Mercantil i Industrial, amb exposicions de col·leccions privades. Finalment, el 25 de juliol de 1900 es funda el Museu Arqueològic de Tortosa, amb Joan Abril i Guanyabens com a director. L’any següent, el 1901, es forma la junta del museu amb Miquel Bau i Isern com a president i Francesc Mestre i Noé com a secretari. Els seus objectius eren recollir i conservar objectes relacionats amb la ciutat i el seu terme, amb la col·laboració de persones il·lustrades i de bona voluntat.

Tanmateix, aviat van sorgir conflictes i distorsions. Una campanya contra Joan Abril va provocar la seua destitució i la dimissió en bloc de la junta. Entre els principals opositors hi havia Ramon Vergés i Paulí, vinculat al moviment «gonzalista», partidari de Teodoro González..

El somni de Mestre, Querol i Pedrell comença a trencar-se cap al 1912. Tot i la creació el 1911 de la primera junta autònoma del museu i els intents posteriors de fundar un Museu d’Art Modern, molts dels objectes van desaparèixer o van ser saquejats, especialment durant la Guerra Civil.

Un altre episodi rellevant fou la donació de Felip Pedrell el 1911 del seu arxiu personal a la ciutat, amb la voluntat que formés part del futur Museu d’Art Modern. Pedrell demanava que Mestre i Noé fos el responsable, però aquest va proposar Joan Abril, cosa que va desencadenar una nova campanya de desprestigi per part de Vergés Paulí. Finalment, la direcció del museu va recaure en Federico Pastor i Lluís, i el llegat de Pedrell, que va ser menyspreat públicament per membres del consistori tortosí, acabà marxant a Barcelona per a ingressar en l’arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Així es va perdre el projecte cultural integral que Mestre, Querol i Pedrell havien imaginat per a les Terres de l’Ebre. «Des dels seus inicis, la història del Museu de Tortosa ha estat marcada per l’espoli i la pèrdua de documents i inventaris», va exposar la historiadora. Segons Mestre, avui tenim la responsabilitat de refer aquesta memòria i recuperar els inventaris i el valor del patrimoni que aquells pioners van voler preservar.