Què passarà al Delta si es declara l'anguila en perill d'extinció?

El Ministeri per a la Transició Ecològica proposa declarar l’anguila europea en perill d’extinció, un pas que obriria la porta a restriccions molt severes i que posaria en una situació delicada algunes confraries del Delta. La Direcció General de Política Marítima i de Pesca Sostenible de la Generalitat, però, defensa mantenir la pesca de l’anguila amb més control contra el furtivisme i reforç científic.

Després de dècades d’advertiments científics sobre el possible col·lapse de la població d’anguila europea i la seua cria, l’angula, el Govern espanyol proposarà declarar l’espècie «en perill d’extinció». La demanda gastronòmica, amb alts preus, ha normalitzat un consum intensiu mentre els estudis confirmen un declivi superior al 80% des dels anys setanta, agreujat per la contaminació, el canvi climàtic i les barreres als rius. La proposta per incloure aquesta espècie al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, cosa que impediria la seua captura, haurà de ser aprovada amb una votació amb les comunitats autònomes el proper dia 17.

Com ja va explicar el Diari, un recent estudi del Parc Natural del Delta de l’Ebre i de l’Estació Biològica de Doñana considerava que la població d’anguila al Delta es troba en una situació crítica i de col·lapse «accelerat» de l’espècie. Els investigadors assenyalen que no hi ha una única causa, però destaquen l’impacte de la pèrdua d’hàbitats, els obstacles a la migració, la contaminació i, sobretot, la irrupció del cranc blau. 

Els experts insisteixen que cal reduir la pesca fins a nivells pràcticament nuls i fins i tot plantejar-ne el tancament total, alhora que reclamen millores en la qualitat de l’aigua, la restauració de la connectivitat fluvial i un control més ferm de les espècies invasores.

La pesca de l’angula i l’anguila forma part del patrimoni històric i econòmic de Catalunya, amb regulació formal documentada des de 1879 en el delta de l’Ebre i precedents de gestió gremial ja al segle XII. Es tracta d’una activitat tradicional profundament arrelada al territori i amb alt valor socioeconòmic.

La Generalitat de Catalunya defensarà davant la Conferència Sectorial de Medi Ambient la continuïtat de la pesca professional de l’anguila i l’angula, una activitat regulada des de fa més d’una dècada a través de plans de gestió avalats per la Unió Europea. El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, explica que Catalunya «fa més de 10 anys que aplica plans de gestió, amb una reducció molt important de la pesca d’anguila i angula, repoblaments, alliberaments i un control del furtivisme molt intens».

Espanya recorda que el país disposa també d’un observatori científic operatiu des de fa un any, que proporciona dades diàries i objectives sobre l’estat de la població i que seria inviable sense la participació del sector pesquer.

La posició que Catalunya portarà a la reunió del dia 17 serà, per tant, la de mantenir la pesca professional regulada, reforçar el control del furtivisme i garantir la continuïtat d’aquest observatori. «Necessitem aquest observatori per generar dades mínimes que permetin avaluar l’estat real de la població», afirma Espanya, que insisteix que la pesca és el factor menys determinant en la situació de l’espècie. «Si la població està malament és per moltes variables, i la que menys influeix és la pesca. L’impacte actual sobre l’anguila i l’angula és mínim comparat amb els factors estructurals», remarca, en referència a la degradació d’hàbitats, les barreres de migració, la contaminació o les espècies invasores.

El director general també reivindica el paper del sector pesquer en la generació de coneixement científic. Segons Espanya, eliminar l’activitat professional afavoriria el furtivisme i faria desaparèixer dades essencials per avaluar l’evolució de l’espècie. Sense activitat professional, augmentaria la pesca il·legal, desapareixerien les dades dependents de la pesca i es comprometria greument la gestió i el seguiment científic. Per tot això, es considera que les amenaces reals per a l’anguila provenen de la degradació ambiental i no de la pesca regulada, que al contrari, és una «aliada imprescindible».

Preocupació entre els pescadors

La proposta per declarar l’espècie en perill d’extinció ha encès totes les alarmes entre els pescadors del territori, que denuncien que el sector primari ha estat completament exclòs del procés. Pascual Chacón, secretari de la Confraria de Pescadors de Deltebre, expressa un malestar profund i creixent: «En totes les reunions que s’estan fent, no hi és el sector primari, no se’ns està tenint en compte», lamenta.

Segons explica, les dades de captura no justifiquen una prohibició total: «Nosaltres vam fer 700 quilos l’any passat, i enguany portem quasi 400. Si els restauradors no la volen al plat, no passa res, però que vagi per a l’engreix». Chacón recorda que la pesca d’angula al Delta és una activitat històrica i regulada, de la qual depenen moltes famílies: «L’angula és tradicional. Al Delta hi viuen 200 famílies d’això. És una pesca tradicional i aquí té el seu hàbitat natural. I no ens deixen parlar».

El sector denuncia que les restriccions ja han estat molt dures en els últims anys: «Ara sols pesquem 60 dies; s’ha reduït moltíssim. Cada cop apliquem més i més normatives i ja ens hi hem conformat». També qüestiona la coherència de les polítiques europees i insisteix que el sector només demana poder continuar treballant dins dels límits actuals i «ser escoltat».

La pesca d’aquesta espècie és una activitat tradicional molt antiga al Delta, i avui està fortament regulada i només la practiquen col·lectius professionals autoritzats. Són temporades molt curtes, normalment entre desembre i febrer. Actualment s’atorguen unes 150 llicències de pesca de l’angula entre els diferents municipis deltaics.

La major part de pescadors de l’angula són pescadors professionals de llacunes i canals. A més de la de Deltebre i l’Associació de Pescadors de Sant Jaume d’Enveja, hi ha la de Sant Pere de la Ràpita, que es dedica principalment a l’anguila i al cranc blau. Si finalment s’arribés a prohibir la pesca, aquesta confraria per tant quedaria molt afectada.

La Confraria de Pescadors de Sant Pere (originalment de Tortosa) és considerada la més antiga de Catalunya i té els seus orígens documentats al segle XII, quan la Carta Pobla de Tortosa del 1149 ja feia referència a l’activitat pesquera a les llacunes del delta. Durant gairebé nou segles, els seus membres han mantingut unes tècniques de pesca tradicionals que han variat molt poc amb el temps, especialment en espais naturals protegits com la Tancada, l’Encanyissada i el Canal Vell.

Els pescadors utilitzen arts ancestrals com la pantena, un sistema d’embut col·locat als canals que connecten les llacunes amb el mar i que permet capturar espècies com anguiles, angules, crancs o dorades. L’organització de la pesquera és col·lectiva i implica que els pescadors visquen durant mesos a les barraques de les basses. La pesca continua sent majoritàriament manual, fet que ha contribuït a preservar unes pràctiques i una manera de viure que formen part del patrimoni cultural del delta de l’Ebre.

La restauració, dividida

En el sector de la restauració, cada vegada més restaurants han deixat d’oferir angula per motius ètics i econòmics i ofereixen anguila procedent d’aqüicultura controlada. L’anguila i l’angula, però, formen part del patrimoni culinari del Delta de l’Ebre i el seu consum està molt arrelat al territori. Així, és freqüent trobar a les cartes plats com suquet d’anguila, anguila en suc, anguila fumada o ‘xapadillo’ d’anguila. Els restaurants del Delta de l’Ebre han aconseguit mantenir viva una tradició culinària profundament arrelada i, alhora, adaptar-se a les exigències actuals de regulació.

El cuiner Joan Capilla, responsable de l’Hotel Restaurant l’Algadir del Delta, alerta que la situació de l’anguila i l’angula és «un problema existent molt gran» i defensa mesures dràstiques per permetre la recuperació de l’espècie. Capilla recorda que fa dos anys es va adherir a un manifest de l’associació de cuiners d’Espanya i d’Europa amb el qual es comprometien a no cuinar angula. «Vaig deixar de cuinar-la com a protesta. Crec que s’hauria d’aturar per deixar refer la població», afirma.

El xef explica que, tot i aquesta posició, fa un any i mig va acceptar una invitació per cuinar al Congrés Encuentro de los Mares, a Tenerife, on va preparar anguila «en senyal de protesta». Actualment, manté alguns plats amb aquest producte perquè «la gent ve a conèixer el Delta, és un aliment que molts desitgen», i cita elaboracions pròpies com l’arròs de pato i anguila, el ‘xapadillo’ o l’anguila fumada.

Tot i això, Capilla insisteix que la seua postura és clara: «Prefereixo deixar de cuinar-la i que la població puga créixer. Crec que ha de deixar de pescar-se i deixar de cuinar-la».