Crescuda controlada al tram final del riu Ebre

Crescuda controlada al tram final del riu Ebre. El sistema d’embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix han dut a terme durant aquest dimarts una operació combinada de solta d’aigua que s’ha allargat unes sis hores i ha arribat a un màxim de cabal de 1.400 metres cúbics per segon, davant dels entre 200 i 300 amb què comptava el tram final del riu en els darrers dies i els 80 de mínim ecològic que ha registrat durant els mesos de sequera. Una crescuda que s’ha pogut dur a terme davant la recuperació de les reserves a Mequinensa, actualment al 82% de la seva capacitat.

Segons detallen des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), la crescuda forma part del règim de cabals ecològics del Baix Ebre, definit al pla hidrològic i que té per objectiu «renaturalitzar el règim de cabals», però està pensada també reduir la invasió de macròfits (plantes aquàtiques) i, a més, «contribuir activament a l’estudi del trànsit de sediments». «En aquest sentit, la mesura s’emmarca dins de les accions de l’estratègia per a la gestió integral de sediments a la demarcació hidrogràfica, prevista al pla hidrològic de la conca», afirma la CHE.

Així, les comportes dels embassaments s’han començat a obrir a les vuit del matí, amb un increment progressiu dels cabals que ha arribat als 1.400 m³/s a les 9.00 hores i fins a les 14.00 hores, quan Mequinensaha tornat a tancar comportes, tornant a abocar el cabal d’explotació de 600 metres cúbics per segon.

Prèviament, el Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX) va fer un model de la crescuda, estimant la corba de pas a vuit punts del tram final de l’Ebre: l’embarcador de Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Benifallet, Tortosa, Amposta, Deltebre i la desembocadura. Durant el procés s’han pres dades i d’aquesta manera es podrà ajustar el model, remarquen des de la CHE. Uns treballs en els quals han col·laborat també el Ministeri per a la Transició Ecològica, Endesa, la Universitat Politècnica de Catalunya, la de Lleida, la Politècnica de Madrid (projecte REST-COAST) i la de València, entre altres institucions.

Tal i com ja es va fer en una crescuda al maig del 2022, la d’aquest dimarts s’ha fet coincidir amb el pas del satèl·lit Sentinel-2, que ha pres imatges a les 11.50 hores i d’aquesta manera, es preveu fer estimacions dels sediments en suspensió mobilitzats en aquell moment. Per a aconseguir-ho també es controla la terbolesa, i es prenen mostres des dels ponts i des d’un vaixell, que s’analitzaran posteriorment en laboratori. També es mesuren els cabals circulants amb plataformes flotants, i s’avalua el transport de sediments des del fons i els nutrients, entre d’altres.