El tram final de l’Ebre compta amb més de trenta illes fluvials, de gran valor ambiental

Des de Riba-roja fins a la desembocadura, el tram final de l’Ebre compta amb més d’una trentena d’illes fluvials. Algunes són molt conegudes i al llarg dels anys han estat conreades i fins i tot habitades, com l’illa de Buda, mentre que la majoria són més petites, com les illes de Miravet o Sovarrec, amb diferents figures de protecció arran de la gran biodiversitat del seu bosc de ribera. Algunes ni tan sols tenen un nom.

Segons explica a Diari el geòleg Àlvaro Arasa, la formació d’aquestes illes es deu a l’acumulació de sediments aportats pels diferents barrancs i afluents, així com per les riuades, mentre que a la zona del Delta es deuen a les avulsions: desbordaments i canvis de curs del riu.

Unes dinàmiques que han fet que, al llarg dels anys, algunes de les illes s’hagin anat adossant als marges del riu, format platges fluvials, com ara la Xiquina o Molló. Segons Arasa, tenint en compte també aquesta tipologia, es poden comptar fins a una cinquantena d’illes a tot el tram de les Terres de l’Ebre.

Buda, a la desembocadura, és l’illa més gram del tram final de l’Ebre i de Catalunya. Però de fet, durant bona part de l’any no es pot considerar una illa perquè s’hi pot accedir via terrestre per la platja de Migjorn. Compta amb més d’un miler d’hectàrees dins del Parc Natural del Delta, i és en part de titularitat pública i en part privada ( pertany a la mateixa família des de l’any 1924). Hi ha una zona de 250 hectàrees dedicada al conreu de l’arròs.

Va arribar a tenir uns 200 habitants a les dècades dels 40 i 50, quan una quarantena de famílies s’hi van instal·lar per conrear-la. Al seu interior hi trobem una masia construïda a finals del segle XIX, amb una capella que també feia d’escola. Es van arribar a organitzar unes festes majors i fins i tot van crear un equip de futbol. A la zona d’aiguamolls, de titularitat de la Generalitat de Catalunya, hi pasturen cavalls de la Camarga.

Actualment l’accés hi està restringit i els ciutadans en general només hi poden entrar diversos cops a l’any, quan s’hi duen a terme activitats, com ara la romeria de Sant Pere, o les Buda&Bike que cada estiu organitza l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja.

A l’àrea del Delta trobem també l’illa de Sant Antoni, les dels galatxo de Sorrapa, l’illa de Sapinya i l’illa de Gràcia. Aquesta darrera té una superfície d’unes 130 hectàrees, prop del nucli de Deltebre, i està abastament conreada, principalment amb finques de cítrics. S’hi pot accedir a través d’un petit pont.

Aigües amunt trobem l’illa de Vinallop, prop d’on aporta les aigües el barranc de Sant Antoni. Amb una extensió d’unes 20 hectàrees, també es coneguda com l’Illa dels Bous, arran d’una manada de bous que l’habita. Després de ser-hi durant anys sense propietari oficial i sense que ningú se’n fes càrrec, un episodi de sequera i falta de menjar va comportar la mort d’alguns animals. Des de llavors l’administració en du a terme un control i els animals compten amb un ramader que se’n fa càrrec.

Pastisset

Una altra de les illes conreades és la d’Audí, entre Tortosa i Bítem. Aquí trobem altres illes en zones properes a les desembocadures de barrancs, com l’illa de Jesús. A la mateixa comarca del Baix Ebre hi ha també les illes de Xerta, de la Plana, de Benifallet o de Valentí, entre d’altres. A l’alçada del Pas de Barrufemes en trobem una amb un nom curiós, l’illa del Pastisset.

Ja a la Ribera d’Ebre, hi ha l’illa de Miravet, de 20 hectàrees, la del riu Gran, la de Vado del Vapor, l’illa del Galatxo (de 26 hectàrees, entre Móra d’Ebre i Móra la Nova), o Sovarrec. A l’extrem nord hi ha també l’illa d’Ascó, la de Caloi i la de Mauricio, a més de Sebes, una àmplia zona d’aiguamolls declarada Rererva Natural, entre molts altres punts d’interès.

Espais protegits

Abans de la construcció dels embassaments (que van regular les avingudes i van retenir els sediments a les preses), «bona part de les illes eren acumulacions de materials i grava, sense pràcticament vegetació», explica Arasa. Però amb la regulació del riu, la reducció dels cabals i l’augment dels nutrients presents a l’aigua, ara la major part de les illes compten amb una frondosa vegetació i bosc de ribera, amb una gran biodiversitat.

En aquest sentit, diverses formen part del Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN) Riberes i Illes de l’Ebre. El bosc de ribera juga un paper important en l’ecosistema: les formacions vegetals de ribera poden contribuir a esmorteir l’impacte de les crescudes absorbint inundacions, ja que incrementen la rugositat del terreny i frenen la força erosiva de l’aigua. A més, milloren la qualitat de l’aigua, fixen sediments i capten nutrients i, alhora, esdevenen un filtre natural molt efectiu, que afavoreix la capacitat d’autodepuració del riu.

Aquests ambients també tenen un elevat valor paisatgístic i un fort potencial com a zones de lleure i de divulgació ambiental.

En aquest sentit, una de les millors opcions per conèixer de prop les illes fluvials de l’Ebre són els recorreguts amb llagut o caiac. Diverses empreses ebrenques especialitzades en esports d’aventura es dediquen a fer sortides pel riu i donar a conèixer aquesta riquesa natural, sovint amagada i poc coneguda.