Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Josep Gironès: «Volia explicar la història a través de les obres que els pagesos han deixat als nostres camps»

| Actualizado a 07 octubre 2022 11:44
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Josep Gironès té 68 anys i és un autor autodidacta molt prolífic. Té 22 llibres publicats, entre novel·la, assaig, guies turístiques i relat breu, alguns dels quals han estat guardonats amb destacats premis literaris. També li agraden la cuina casolana i les tradicions més nostrades, i tot plegat es veu reflectit en les seves publicacions. A través dels seus llibres ha situat la Fatarella en l’univers literari, un municipi d’una gran personalitat, diferent a la resta dels pobles de la Terra Alta. En Josep Gironès ha explicat la història general de la Fatarella i els capítols més punyents, alguns dels quals van ben lligats a l’història global del país.

Com ha arribat a escriure tant i hi ha aconseguit tants èxits?

La Fatarella era un poble sense gaires referències escrites. No va disposar de carretera fins l’any 1922 i estava relativament aïllat. Tot i això, hi havia una història i unes tradicions que calia donar a conèixer, a més de les virtuts i defectes d’aquella societat passada. Per això vaig escriure la primera obra l’any 1996: “Fets, anècdotes i contalles de la Fatarella, Vila-seca...”, una obra que es va llegir amb molta avidesa i va ser ben comentada. A continuació vam publicar “De Viu en Viu”, editada per l’editorial el Clavell, on es relaten casos vertaders de gran violència que durant segles s’havien produït a la zona. El cert és que relatar fets punyents et deixa intranquil i per compensar-ho vaig publicar ”Paratges d’encís i gent de bona mena”, editat per Columna Tresmall l’any 1999, que combina geografia amb personatges curiosos i les seves vivències.

Però la història és i ha estat el seu principal objectiu, crec, Sr. Gironès.

Sí, perquè tot sovint ens l’han explicada de forma esviaixada. Desitjava explicar-la també a traves de les obres que els pagesos havien deixat als nostres camps, sobretot els treballs de pedra seca. L’obra “L’art de la pedra seca a les comarques de Tarragona”, editat per la Diputació l’any 2005, va ser un gran èxit i, alhora, va donar peu a diferents publicacions locals i es van crear diferents associacions per estudiar el fenomen de les construccions de pedra seca. Més endavant, vaig publicar “L’arquitectura àuria dels templers”, on des de la història de les construccions de l’orde del Temple explicava la història dels nostres pobles. I també han contribuït a explicar la nostra història més propera llibres com “Els camins ramaders de la Fatarella”, “Contalles de cafè, que acaben més o mens bé”, “Cròniques de morts, vius i delicats» i “La Fatarella, pedres amb història”. Amb tot, l’obra més important fou “La cabana“, que va servir per aclarir els famosos Fets de la Fatarella de 1937.

També ha escrit sobre la cuina popular i la importància històrica que ha tingut a les nostres terres

Sí. L’any 2005, Cossetània Edicions em va editar “La Cuina més senzilla d’una dona del terròs”, on es recullen plats populars de la pagesia que cuinava la meva mare. I és que la cuina forma part essencial de la nostra cultura i tradicions.

També ha escrit sobre temes relatius la Guerra Civil. M’ho pot explicar?

Primer vaig escriure “Planys de figuera blanca”, on es recull el temps de la postguerra viscut a les nostres terres, una obra que va ser guanyadora del “Premi Rovira i Virgili de Memòries, biografies de Ciutat de Tarragona 2005”. Anys més tard vaig publicar “El major tresor” que és una novel·la històrica editada per Editorial Escua l’any 2010, que narra les dificultats que es van viure acabada la guerra del 36, i l’esforç de tot el poble de la Fatarella per reconstruir la Capella i la talla alabastrina de la Mare de Déu de la Misericòrdia, destruïts l’any 1936. I també la novel·la històrica ”Viure sense el meu fill”, publicada el 2010 per Editorial Meteora, explica el robatori de nadons protagonitzat pel franquisme.

Però ni ha més llibres, oi?

Alguns de ben importants, com “Presidi Major”, amb el que vaig guanyar el “Premi Fiter i Rossel de Novel·la del Cercle de les Arts i Lletres d’Andorra 2014”. L’any 2021, Pagès Editors, em va publicar “La doble mort d’un anarquista”, novel·la històrica que relata la història de l’anarquisme i la repercussió que els faistes van tenir a la nostra societat ebrenca. I l’any 2022 he publicat la novel·la històrica “Fugida pel camí dels morts”, editada per Silva editorial, on descric la inusual evolució dels joves a partir de la guerra del 36, alguns dels quals es refugiaren en amagatalls de pedra seca.

Dintre la seva faceta polifacètica d’escriptor excursionista, em pot explicar les publicacions d’aquest camp?

M’agrada caminar pel camp per descobrir racons singulars i explicar-los. L’any 2006 vaig publicar “Via Verda de la Terra Alta i Via Verda del Baix Ebre“. L’any passat Piolet va publicar dues guies de senderisme: “Terres de l’Ebre, 15 rutes de senderisme per a persones grans i actives“ i “Camp de Tarragona, 15 rutes de senderisme per a persones grans i actives”, les quals han tingut tan èxit que aviat apareixerà el segon lliurament.

He llegit diferents articles d’opinió. M’ho pot explicar?

He publicat més de dos-cents articles d’opinió al Diari de Tarragona, i altres al País i al Punt. Gairebé sempre escric sobre les nostres comarques i determinats temes històrics, socials i culinaris. També he publicat a diferents revistes locals.

Comentarios
Multimedia Diari