Llàgrimes per l'alcalde Soro de Gandesa

El Palau del Castellà de Gandesa, notable edifici medieval i antiga presó franquista, va ser escenari ahir al vespre d’un modest però corprenedor acte de reparació de la memòria de Vicent Soro i Bauló, alcalde de la ciutat afusellat pel franquisme l’any 1941.

Cap dels presents el va conèixer en persona, tot i la presència de néts i besnéts seus. Un d’ells, el besnét Vicent Soro Ramon, va prendre la paraula i amb la veu trencada per l’emoció va parlar del seu avi mentre les llàgrimes s’escapaven dels més grans a la sala.

«No el vaig conèixer i, per tant, parlaré d’ell a través dels valors que em va transmetre la meva tieta Carmen i el meu iaio. Ella sempre va tenir present que el seu pare era una gran persona i que volia donar a conèixer la seva innocència», explicà.

El seu iaio, en canvi, no li va parlar mai de la guerra però sí que la va donar un consell. «Per davant de tot, has de ser honrat». El jove Soro va lamentar que ni un ni l’altre han pogut veure l’acte de reparació i va subratllar que l’homenatge no pretén reobrir ferides «sinó que la memòria és bona, per aprendre dels errors i evitar-ne de nous!»

Familiars i participants en l’acte, una vuitantena de persones, van finalitzar l’homenatge al parc de la Bassa de Gandesa on per iniciativa d’ERC, partit en el qual milità Soro, s’ha col·locat una placa en el seu record i homenatge.

Vicent Soro i Bauló fou alcalde de Gandesa en dues ocasions durant la República i pagès de professió. Estava casat amb Francisca Ubalde i tenia tres fills, un d’ells mort l’any 1938 al front de Serós. Fou alcalde entre 1931 i 1934, i entre el febrer i maig de 1936.

El nét més gran, Vicent Fontanet Soro, va néixer el 1944, tres anys després de l’afusellament de l’avi a la Muntanya de l’Oliva de Tarragona. «Ma mare amb 21 anys ho va viure tot de prop i m’ho va explicar. Anava a la presó a veure l’avi, perquè la meva àvia també fou tancada, condemnada a reclusió perpètua. Va recórrer diverses presons durant sis anys».

Acabada la guerra civil, Soro havia tornat al poble creient la propaganda franquista que aquell que no tingués les mans tacades de sang no li succeiria res. No va ser així i quan la família va arribar al poble des de l’estació de Móra la Nova «van rebre una pallissa» al carrer per la gent de dretes del poble. Soro fou detingut l’1 de maig de 1939, jutjat en un consell de guerra un any després on se’l condemnà a mort per rebel·lió militar. De res va servir que l’exalcalde negués les acusacions de les autoritats franquistes.