Més de 2.300 alumnes jugaran amb les matemàtiques al Museu de l’Ebre de Tortosa
Fins al 13 de març es podrà visitar al municipi del Baix Ebre una exposició itinerant i pràctica del Museu de Matemàtiques de Catalunya que porta per lema ‘Prohibit no tocar’

Un dels elements que fomen part de l’exposició per aprendre mentre es juga.
Aprendre amb el joc. Des de fa anys, la pedagogia ha anat integrant aquesta tècnica d’aprenentatge que facilita la comprensió, la memorització i ajuda a adquirir experiència. A més, també aporta beneficis a l’hora de millorar la formació en matèries, siguin científiques o d’altres àrees de coneixement. Aquesta mateixa línia és la que segueix el Museu de les Matemàtiques de Catalunya, que amb l’eslògan «prohibit no tocar», convida a practicar exercissis matemàtics a partir de la manipulació d’objectes amb una exposició al Museu de l’Ebre, a Tortosa, fins a la primera quinzena de març.
L’Associació Amics i Amigues de l’Ebre i l’Ajuntament de Tortosa amb la coordinació de la professora de matemàtiques de l’Institut Dertosa, Jessica Tomàs, han col·laborat per portar fins a les Terres de l’Ebre aquesta experiència educativa aplicada a les matemàtiques i destinada principalment a les escoles, però també oberta al públic els dissabtes d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h i els diumenges d’11 a 14 h.
«Està molt bé que els alumnes visiten el MMACA, això no obstant, és tot un dia i un cost. Aquí donem una alternativa, i que el centre triï què vol fer, l’objectiu és donar un servei», explica Joan Antoni Blanc, director del Museu i col·laborador habitual amb el Museu de les Matemàtiques.
Més de 2.300 alumnes de seixanta centres educatius passaran pel museu de l’Ebre durant un mes i mig per provar l’experiència «i tenir l’oportunitat d’entrar en aquesta didàctica manipulativa». Allà al museu faran activitats a l’exterior, com treballar en equip per muntar la cúpula de Leonardo da Vinci, i al seu interior jugaran amb la creació de formes geomètriques a partir de diferents peces o aplicaran altres fenòmens físics com la refracció per transformar algunes peces o per calcular el moviment. També s’hi poden trobar jocs de lògica, que, d’una manera similar al cub de Rubik, crea una peça fent coincidir els colors o la construcció del pont, també de da Vinci.
Per tal de poder fer l’activitat, es van formar monitors que es van desplaçar fins al MMACA a aprendre les activitats mostrar-les als visitants. Badrebin Benkiran, monitor voluntari, detalla l’interès que aquests jocs desperten en els alumnes i els beneficis que això pot aportar en el seu aprenentatge i comprensió de la matèria, «els estudiants venen amb una idea concreta del que són les matemàtiques i pensant que podran sortir de classe per veure alguna cosa diferent. Quan veuen les activitats les consideren divertides i això fa que tinguin ganes d’aprendre i continuar provant. Això és bonic, venen amb una idea i un cop aquí participen molt i ho veuen d’una altra manera». El monitor posa en valor aquesta capacitat que tenen els jocs de l’exposició per captar l’interès dels joves i narra com tot i donar-los uns minuts lliures, decideixen continuar provant, jugant i descobrint, «Els agrada l’activitat. De fet, tot i sobrar deu minuts i tenir temps lliure, entren tots a dins i continuen amb el que feien. La veritat és que l’exposició els agrada molt i estic content amb això».
Exposició fixa
Al Museu de l’Ebre hi ha una instal·lació fixa basada en aquesta mateixa idea, l’Aula Taller. La sala, més petita, però també amb activitats d’aprenentatge gamificades, es complementa amb l’oferta itinerant actual del Museu, i segons Blanc, «juntament amb l’exposició del MMAC a Cornellà, són les úniques propostes permanents de matemàtica manipulativa que hi ha a Catalunya. La nostra aula és més modesta, però funciona amb el mateix sistema».

Els alumnes experimenten amb jocs basats en treballs de personatges com Da Vinci.