Als primers tocs de campana que anunciaven la mitjanit de Dijous Sant, la ciutat de Tortosa emmudia. La Processó del Silenci donava els seus primers passos a la plaça de la Immaculada, mentre centenars de persones envoltaven les confraries que van sortir a desfilar a pas seré i a ritme del repic calmat dels tambors, l’únic so que es podia sentir aquella nit. Ningú s‘atrevia a trencar el silenci en un moment tant solemne, la mitjanit que dona pas al Divendres Sant, mort de Jesucrist.
La Creu dels Improperis va encapçalar dijous el pas de les deu confraries participants: la Confraria Sant Antoni dels Pagesos, Mare de Déu del Rosari, la Puríssima Sang, la de Santa Clara, la dels Natzarens de Jesús de la Passió, el Sagrat Cor de Jesús, Maria Immaculada, la del Sant Crist de la Puríssima, les Cinc Llagues i la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors. Tots els participants recorrien el nucli antic de la ciutat, entre carrers estrets i foscos, fidels a la seva devoció.
Un any més les bandes de la Confraria dels Pagesos i del Sant Crist de la Puríssima acompanyaven l’acte, que va arribar al seu punt àlgid en passar per l’Absis de la Catedral. Es tracta de la zona on tots els anys es concentra la major afluència de visitants. Aquest dijous no va ser menys, i les grades es trobaven repletes de centenars d’ulls expectants que esperaven en silenci l’arribada de la processó. En el seu pas per l’Absis de la Catedral només hi ha la il·luminació dels focus del terra, de forma que l’ambient que es genera encara és més solemne. Quan el Sant Crist de la Puríssima desfilava per aquesta zona, la Banda de Cornetes i Tambors de les Cinc Llagues l’acollia amb una actuació especial.
22 anys de tradició
L’únic pas que desfila en aquesta processó del Silenci, celebrada des de fa 22 anys a la ciutat de Tortosa, és el del Sant Crist de la Puríssima, portat a mans. Abans de l’any 2004, les confraries acompanyaven els passos de l’Oració de l’Hort, de la Mare de Déu de les Angoixes i del Nostre Pare Jesús de la Passió, però aquell any es va recuperar sols el Crist. Inicialment, el 1996, la idea era traure el Sant Crist de la Puríssima a espatlles, tal com es fa actualment. No va ser possible perquè les Madres del Reial Monestir de la Puríssima i la Junta de la Confraria de fa vint anys no ho van voler per qüestions religioses. Al començament va sortir un únic pas, el Nostre Pare Jesús de la Passió, el Natzarè, i a partir de 1999 l’Oració de l’Hort i la Verge de les Angoixes.
Per una altra banda, els primers tambors que van sortir a la Processó del Silenci de fa vint anys van ser els Tambors de la Sang, de la Puríssima Sang, gràcies a la família Molina i a uns quants membres de la Junta de La Confraria.
Dijous a la nit els natzarens desfilaven a pas serè i calculat, per un recorregut que comprenia tot el barri de Remolins, la zona del voltant de la Catedral, el carrer de la Rosa, la plaça d’Agustí Querol i el carrer Montcada.
Quan ja s’apropava la una i mitja de la matinada, el Sant Crist entrava a braços a l’Església de la Puríssima. Un dels moments més emotius i solemnes de la processó. És allí on un any més va finalitzar el trajecte, i tots els visitants que esperaven la seva arribada van tenir l’oportunitat de lloar el Crist. La processó es donava per acabada entre aplaudiments i alguna que altra llàgrima del públic, i acompanyada per la dolçor del cant de La Saeta.
