A escena el ball parlat de Santa Úrsula del Milà de fa un segle

A través de la recuperació d’uns documents de fa 100 anys, aquest cap de setmana es representarà un fragment de l’obra

Si sou del Milà segurament mai n’havíeu sentit a parlar, i menys si sou molt joves. I si sou de fora, encara menys. I és que per casualitat es van trobar uns documents que parlaven del Ball de la Gloriosa de Santa Úrsula. I és que des de l’Agrupació Cultural El Milà ja fa setmanes que assagen, i concretament fa un any que van comença a treballar amb tot el projecte, i aquesta setmana, una part, veurà la llum, i es presentarà al poble.

El president de l’Agrupació Cultural El Milà, Xavier Pete Vega, explica l’origen d’això. I és que va sorgir amb «la descoberta d’una carpeta» on hi havia uns documents escrits per l’avi, Joan Tudores, d’Eduard Tudores, l’any 1919.

A partir d’aquí ho porta a l’agrupació, i explica el cas, a més de dir que és una figura de santa Úrsula, patrona del municipi. Comencen a investigar, i a llegir els documents i s’adonen que el ball parlat no només parla de santa Úrsula i la seva marxa d’Anglaterra, sinó que també fa referències al Milà. Amb tot allò que diu, sospiten, que es va escriure a finals del segle XIX, i precisament explica com era el municipi i la seva gent en aquesta època.

De fet, el president afirma que «dona molts detalls». Creuen que es feia a més llocs, més enllà del Milà, així com a Alcover o a Tarragona, i ho han descobert investigant els documents.

Comença amb l’aparició d’un mossèn, en aquell moment era el mossèn real del municipi, que explica com era la gent de poble, els costums i la vida política. Asseguren que era una vida «de camp, i que hi havia abundància d’aigua, ara que tanta falta ens fa». El presbiteri agafa protagonisme, i tot està ambientat en escenes que es representen sobre un vaixell. Per tant son marítimes i bèl·liques.

L’espectador viatja fins a França i Anglaterra, i per aquest motiu, el presbiteri està dividit en dues parts, i el centre és el mar i el vaixell. Tothom qui hi hagi mirant l’obra, se situarà al segle III i IV dC, quan santa Úrsula és reclamada per marxar amb les seves donzelles. Ella és la líder de les dones que preserven el seu amor per Jesucrist. Per tant, representen que fan aquest viatge, a través del mar.

«Té el punt tràgic perquè santa Úrsula acaba ferida de mort pels soldats sarraïns quan està viatjant amb els francesos», apunta Pete. Per interpretar el passatge que faran, compten amb una desena d’actors, i ja n’hi ha alguns que han de fer més d’un personatge. Per tant, son conscients que per fer l’obra sencera necessiten a més persones, i per aquest motiu l’objectiu és «mostrar-la al públic, que conegui que és, i si en un futur més gent s’anima poder-la fer sencera». Amb tot creuen que pot agradar molt.

Temas: