Helena Miquel: 'Tinc ganes d'aprendre coses noves'

-Què trobarà a faltar més de Delafé y las Flores Azules?

- Jo crec que el que trobaré més a faltar són els concerts. Perquè és allà on tens el contacte directe amb la gent i com que era un tipus d’espectacle molt energètic, notaves molt la seva presència. Trobaré a faltar molt la complicitat amb el públic.

 

-Com s’aconsegueix aquesta bona energia amb el públic?

- La gent connectava molt amb les cançons pel contingut de les lletres que eren molt descriptives, del dia a dia, i amb un punt optimista. A la gent li agrada cantar cançons amb bones vibracions i bona energia. I el fet de poder defensar la música amb una lletra molt positiva és fantàstic, molt agraït i fas gaudir la gent. El públic sortia amb un somriure del concert.

 

-Per què decideix deixar un grup d’èxit com aquest?

- No ens agrada parlar molt d’això però tot són cicles, canvis de moments a la vida que un mateix ho sent en un moment determinat. A vegades no saps ben bé per què, però ho sents dins el teu cor. Crec que no ha estat una cosa gens precipitada, ha estat molt difícil. I ara tinc ganes de fer altres coses.

 

-Com quines?

- He tingut la sort de treballar a La Riera de TV3 en un personatge secundari i era una de les coses que volia posar-hi una mica d’atenció, sense saber què passarà. I en la música m’agradaria fer alguna cosa nova.

 

-Un nou grup, per exemple?

- De cara a l’any que ve vull engegar un nou projecte musical, però no et puc dir res més.

 

-I com va l’experiència a La Riera de TV3?

- Doncs molt bé, perquè tot i que vaig fer la pel·lícula amb l’Enrique Urbizu, encara em falta molt per aprendre. I La Riera em dóna aquesta oportunitat d’aprendre sobre aquesta professió que he descobert, en els últims anys, que m’agrada molt perquè és molt íntima i introspectiva. I requereix el treball en equip. Cada vegada que fas una professió, descobreixes coses noves i aquest any tinc moltes ganes d’aprendre i d’absorbir.

 

-I mentrestant té temps de compaginar-ho amb la formació Élena. Com descriu-ria el nou disc Concepte Vitrina?

- És un dels discos més coral. En el que tots hem participat de les composicions de les cançons, tant a nivell musical com de la lletra. Abans jo era qui escrivia totes les lletres i aquí hi ha una mica de tothom, del baixista, dels guitarristes, del teclista...

 

-I per què el nom de Concepte Vitrina?

- És curiós perquè sorgeix d’una cançó que no apareix al disc perquè era molt diferent de la resta però crèiem que podria ser com aquest aparador on estem tots col·locats. I la tocarem en directe.

 

-La sentim cantant en català. Transmet millor així?

- El català és la meva llengua materna i curiosament quan escric en català m’amago més en les paraules perquè parlo molt de sentiments i connecto molt amb mi mateixa. En canvi, si escric en castellà, em puc inventar més un personatge i en aquest disc he intentat fer-ho.

 

-A Élena no trobem l’Helena optimista de Delafé?

- L’actitud és l’important però Élena és un grup més íntim, més contingut, amb una posada en escena totalment diferent i Delafé és un grup que les seves cançons et permeten ser més explosiu. No té res a veure.