'Reclamem un feminisme generós que sigui inclusiu, no excloent'

Montse Castellà (Tortosa, 1976) cantautora que en la seva formació va estudiar cant i guitarra i ha participat en diversos festivals de cançó pròpia. Enguany torna a actuar alBarnasants, on junt amb Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal formen Les Kol·lontai, en honor a la revolucionària i feminista russa Aleksandra Kol·lontai. Aquest dissabte, dia 28, faran el concert Cançons Violetes al Casal la Violeta (20 h) d’Altafulla.

- Com sorgeix la idea de fer el concert de Les Kol·lontai?

- Aquest any el director del festival Barnasants, Pere Camps, ha volgut dedicar-lo al feminisme i el centenari de la revolució russa. En aquest context, Aleksandra Kol·lontai va ser la primera dona del món en ser ministra i ambaixadora.

- Desconeixia la seva figura.

- Es tracta d’una dona intel·lectual que va ser clau a la revolució però que va ser apartada pel seu vessant feminista. També va fer la primera llei d’avortament.

- Parli’m del concert.

- El títol de l’espectacle és Cançons Violetes, i interpretem temes feministes per la llibertat i la igualtat. La figura de Kol·lontai és el fil principal, l’essència, però algunes lletres són d’artistes com Montserrat Roig, Montserrat Abelló, Marina Garcés, Rosa Regàs, Zoraida Burgos i Rosa Fabregat, entre altres.

- Entenc que vostès quatre fan la composició melòdica.

- Hi ha algunes cançons anteriors del nostre repertori com a cantautores, però la majoria són obres de nova creació. En total, hem comptat amb lletres d’una quinzena de dones artistes. En l’àmbit instrumental, només estem nosaltres quatre a l’escenari.

- Alguns títols que la gent pugui reconèixer?

- Hi ha el poema 'Jo sóc l’altra Tu ets jo mateixa' de Maria-Mercè Marçal, que interpreta Meritxell Gené. El text 'Decidim' de Sílvia Bel Fransi, que musicalitza Sílvia Comes. El poema 'Diacrític' de Mireia Calafell, que ha treballat Ivette Nadal. I jo amb un tema meu, 'Revolució'.

- També es destaca a la música xilena Violeta Parra.

- És un altre dels eixos del Barnasants d’enguany pel centenari del seu naixement. Va ser un símbol molt important de la música llatinoamericana del segle XX. Només puc avançar que també la tindrem present al concert.

- El missatge reivindicatori és clar.

- Sí, però d’una manera generosa. Per a mi el feminisme ha de ser inclusiu per a tots els éssers humans, mentre que el masclisme és excloent amb les dones. Em refereixo a un feminisme en positiu, universal i revolucionari perquè vol incloure tothom.

- Quines inquietuds sorgien quan preparaven el concert?

- Sobretot diverses maneres d’abordar el feminisme, perquè les quatre cantautores tenim diferents edats i estils. Hi ha una més poètica, una altra més reivindicativa, una amb un estil més pop-rock. L’important és que es recupera el contingut del discurs de Kol·lontai, que encara és actual.

- No s’ha progressat suficient en la lluita del feminisme.

- El Parlament rus acaba de donar llum verda per aprovar una llei que permeti pegar la dona una vegada l’any. Kol·lontai es deu estar removent a la tomba. No a tots els països hi ha hagut el mateix progrés o involució. Ara als EEUU venim d’un president negre i proactiu amb la reivindicació feminista. Davant la possibilitat que hi hagués la primera nord-americana presidenta, hi ha un home xenòfob i masclista. Tot el que s’havia avançat, s’ha reculat de cop.