«Les finances municipals agafen aire per encarar el futur»

Bregar amb un deute heretat és el que li ha tocat a Jordi Llopart des que el 2011 accedí per segona vegada a l’alcaldia de Creixell. És conscient que la seva gestió al capdavant del govern municipal està marcada per fites que podríem qualificar ‘d’immaterials’ –no explícites en equipaments ni transformacions– però que fan possible veure la llum en la travessia del llarg túnel de l’endeutament.

Malgrat això, quan Creixell es disposa a viure la festa major, Llopart explica a grans trets l’actualitat local i tot allò que dinamitza un estiu, en sortida, després de la pandèmia.

Quines novetats poden trobar enguany els estiuejants a Creixell?

Un estiu normalitzat, després de dos anys i mig de pandèmia que ho ha condicionat tot plegat. Això ens ha fet decidir, per exemple, posar en funcionament aquest estiu el trenet turístic, iniciativa que a l’any passat no va poder quallar. Ho ha fet possible la complicitat entre els quatre càmpings del municipi, les empreses anunciants i l’Ajuntament.

Té bona acceptació aquest vehicle de transport?

Des de l’àrea de Turisme, que encapçala la regidora Sílvia Farrero, m’arriba que el trenet és força utilitzat, en la distància que va des de la parada a tocar del Consultori Mèdic, al casc històric del municipi, fins a la del Càmping Gavina, a la zona marítima i viceversa. Compleix la doble finalitat d’element de lleure, donant a conèixer el poble a la gent dels càmpings, i de mitjà de transport, al mòdic preu de 2 euros, en l’anada i tornada.

L’obertura de la piscina també haurà estat ben rebuda, oi?

Efectivament. Des de l’Ajuntament hem fet un esforç per reobrir-la després de dos anys en què ha romàs tancada per la pandèmia. Entenem que tot i ser un servei deficitari hi ha una franja d’edat, quant als usuaris, de persones grans que sovint hi porten a banyar els seus néts i que se’ls fa difícil desplaçar-se fins a la platja. L’Ajuntament ha assumit aquest estiu la seva gestió i que, fins ara, la seva condició deficitària i la fiscalització de les finances municipals no permetia. Amb tot, de cara al pròxim estiu és desitjable poder privatitzar la gestió de la piscina, amb la incorporació d’altres serveis i atractius afegits que afavoreixin l’afluència d’usuaris.

Han hagut de fer aportacions de sorra a la platja?

Va ser necessari fa tres anys, però ara no ha calgut. La nostra platja té una considerable amplada de franja sorrenca i no hem patit la regressió que s’ha produït en altres municipis veïns costaners.

Amb tot, sí que els ha afectat d’alguna manera el transport de sorra...

Ens preocupa els problemes estructurals que pot patir el pas elevat sobre la via del tren. Aquest pont és la única via de comunicació amb el barri marítim i ja fa temps que està castigat pel trànsit de camions pesants, darrerament agreujat pel transport de sorra a la costa sud de Roda de Berà. És una infraestructura construïda el 1984 y no preparada per suportar tant tonatge. Els passos inferiors de la via, a Roda, no admeten vehicles que superin els dos metres d’alçada i han de passar per Creixell. A més, el vial pel qual circulen vehicles pesants també es veu malmès.

Passat l’estiu volem seure amb la Subdelegación del Gobierno per demanar un estudi tècnic, avaluar l’estat del pont i cercar solucions.

Aprovaran el pressupost municipal aviat?

Ho volem fer en unes setmanes. Per primera vegada, en una dècada, el pressupost (uns 6,5 milions d’euros) serà superior al deute contret i que progressivament s’ha anat reduïnt. Queden 5,77 milions a pagar i hem aconseguit prorrogar el termini d’amortització del crèdit, de 5 a 15 anys.

Hem assolit la rebaixa de l’endeutament als 98 punts, sensiblement per sota de la considerada línia vermella dels 117 punts.

Hi haurà inversions?

El bloqueig ens impedia certificar en la totalitat les obres, amb càrrec al pressupost ordinari, fer cap mena d’inversió i poder accedir a les subvencions. Ara, es tracta d’acabar un parell o tres d’obres pendents en aquest mandat: per exemple, podrem invertir 140.000 euros en la millora de parcs i jardins, cost que és subvencionat en un 95%, o acabar el que resta de l’anella urbanística del nucli antic, per posar algun exemple.

Podem topar amb el problema generalitzat, pel que fa als llargs processos de licitació d’obres i l’increment de costos, siguin energètics o per l’encariment de matèries primeres. Obliga a que sovint toqui renegociar i actualitzar pressupostos amb les empreses, amb el consegüent endarreriment, tot i comptar amb els recursos i finançament.

Aquesta circumstància l’incentiva a optar a la reelecció a l’alcaldia?

Aquesta és la intenció. Porto d’alcalde tres mandats consecutius, prou convulsos: en primer lloc, assumir el paquet del deute; al segon mandat, com gestionar el municipi fiscalitzat i evitar el col·lapse; a la tercera etapa, la paralització per la pandèmia i el propi estat de salut; ara vull provar un quart mandat amb un panorama aparentment més tranquil, avalat també per la calma que em proporciona arribar a l’edat de jubilació.