Urgeixen mesures als col·legis més complexos contra la segregació

La Fundació Bofill demana eliminar la matrícula viva als 410 centres segregats de Catalunya

L’elevada segregació escolar de Catalunya s’està reduint gràcies a la major detecció de l’alumnat vulnerable, però la manca de «voluntat política» per aplicar mesures concretes com eliminar la matrícula viva als 410 centres segregats està impedint acabar amb el repartiment desequilibrat d’alumnes . Quan es compleixen cinc anys de la signatura del ‘Pacte contra la Segregació Escolar’, la Fundació Jaume Bofill ha presentat un informe en què fa balanç de la situació.

El ‘Pacte Contra la Segregació Escolar’ ha estat una «eina imprescindible per començar a revertir uns alts índexs de segregació», reconeix el director de l’entitat, Ismael Palacín, que afegeix que el 68% dels centres de Catalunya reflecteixen la composició del seu entorn, 9 punts més que el curs 2019-20.

Això ha estat possible gràcies a una major detecció de l’alumnat vulnerable, que ha passat del 7% el 2019-20 al 23% el 2022-23, segons l’informe.

Malgrat aquest avenç, el desplegament de mesures «és insuficient per fer front a la situació de perjudici acumulat als 410 centres més segregats» de Catalunya -47 dels quals al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre- i que «han patit la inacció davant d’aquesta realitat durant dècades», afegeix la investigadora de la fundació i autora de l’informe María Segurola.

Aquest prejudici «s’observa a les jornades de portes obertes que estem vivint aquests dies», ja que «algunes famílies ni s’acosten als centres que concentren més alumnat vulnerable, puntualitza Ismael Palacín.

Segons Maria Segurola, «ens trobem en una segona fase d’aplicació del Pacte» i «no s’acabarà amb la segregació en els propers anys» si no s’apliquen « mesures concretes» sobre els 410 centres segregats.

Malgrat la millor distribució dels alumnes gràcies a la detecció, el 17% dels centres educatius «segueixen segregats, el mateix percentatge que fa vuit anys», segons l’informe.

A més, els de més complexitat «continuen sense ser un focus principal d’acció política», ja que «no han rebut totes les mesures necessàries per equilibrar-ne la composició, malgrat a estar previstes al Pacte contra la Segregació Escolar», assenyala el text.

Desequilibri

María Segurola afegeix que un 16 % dels centres «no es corresponsabilitza de l’escolarització equilibrada de l’alumnat», que «la majoria són concertats» i que el problema afecta especialment l’etapa de secundària, que és on les aules «estan més massificades».

L’informe recull que els 410 centres segregats «continuen rebent un excés de matrícula viva respecte a la resta de col·legis dels seus entorns i municipis». Protegir els centres segregats de la matrícula viva i bloquejar les d’assignacions de nou alumnat amb necessitats educatives en aquest curs 2023-24 és una de les mesures a aplicar de manera urgent, diu Segurola.

De cara al proper curs 2024-25, a la preinscripció escolar, es demana incloure un nombre màxim d’alumnes vulnerables i que només se’ls matriculin si tenen germans al centre.