La tradició oral remou el territori

Una excavadora com a representació de la voluntat del Festival En Veu Alta (EVA) de remoure els fonaments i els substrats a través de la tradició oral. El certamen celebra enguany la majoria d’edat, divuit edicions, amb l’objectiu d’omplir el territori de l’Alt i Baix Penedès -del 3 al 26 de juny- i Pradell de la Teixeta (Priorat) -de l’1 al 3 de juliol- d’espectacles de narració oral, concerts, xerrades i presentacions de llibres per a tots els públics. Fins a 77 propostes diferents -la majoria gratuïtes o amb preus populars- es podran veure en les pròximes setmanes, ja que l’EVA emprendrà el seu viatge per més de 30 poblacions diferents.

«Volem remoure, buscar i aprofundir en les arrels a través de la tradició oral que és la cultura popular, és a dir, busquem allò enterrat que ens pot servir i ajudar a entendre qui som i d’on venim, per a créixer com a persones», va explicar la directora del Festival EVA, Jordina Biosca.

Així, el territori de la tradició oral s’expandeix amb tres novetats. D’una banda, Les Espores de l’EVA volaran del 13 al 27 de maig, mitjançant set espectacles, fins a cinc poblacions veïnes: Sant Pere de Ribes, Torredembarra, Capellades, Vilanova i la Geltrú i Begues.

«Una de les prioritats del Festival EVA es conèixer i reconèixer el territori. Per això, partint de la base de l’Alt i Baix Penedès hem buscat els municipis veïns per fer-hi prèvies, la quinzena anterior a la inauguració del festival», va destacar Jordina Biosca.

D’altra banda, Els Telèfons de l’EVA es presenten a cavall entre una instal·lació artística i un espectacle de narració, composta per 12 telèfons antics que només caldrà despenjar per sentir per l’auricular una història o una cançó vinculades als espectacles del Festival En Veu Alta. La instal·lació es podrà trobar a Cunit, Calafell, Segur de Calafell, Torrelavit, Mediona i a Santa Oliva, localitats on estarà fixa dues setmanes. Alguns dels narradors que han aportat la seva veu són Quimet Pla, Núria Solina i el glosador Ferriol Macip, entre altres.

La tercera novetat d’enguany del Festival EVA és la iniciativa EVALudens. «Juntament amb Les Espores de l’EVA, correspon a un treball que hem començat, amb força i voluntat de projecció, per arribar a nous públics», va explicar la directora del certamen.

En aquesta mateixa línia, va exposar que «veient que decau la capacitat d’escolta, la capacitat d’abstracció a través de l’escolta, l’entesa a través de l’escolta i que no s’ofereixen espectacles per a públics més joves, de primària i secundària, on el tret diferencial sigui la paraula i la manca de tecnologia, vam iniciar fa quatre mesos una prova pilot on s’ha ofert mensualment a tots els alumnes de 5è i 6è de primària i primer i segon d’ESO -curs per curs i classe per classe- espectacles de narració, glosa, romanços i cançó popular catalana». Així, de cara al curs escolar 22/23, l’EVA oferirà una programació estable d’espectacles de narració i tradició oral, en horari escolar i dins el curs lectiu.

Espais i programació singulars

En la seva majoria d’edat, l’EVA encara aposta per escenaris singulars, és a dir, «espais que no són susceptibles de ser habitualment un espai escènic, com jardins, places, criptes, cementiris, claustres, etc.», va detallar Jordina Biosca.

De la programació, la directora del festival va destacar que «busquem la versatilitat d’espectacles unipersonals de narració, és a dir, no és teatre, sinó que són persones que estan soles a l’escenari i expliquen el que volen i el que els sembla interessant».

En aquest sentit, va citar la presència de Quimet Pla i Núria Solina amb l’espectacle Absenta (Llorenç del Penedès Jardins d’Oriol Martorell, 26 de juny a les 19.30 hores); el japonès Yoshi Hioki i l’espectacle La flor que palpita (Sant Pere de Ribes, Les Roquetes, a la Biblioteca Josep Pla, el 13 de maig a les 20 h); la mexicana Martha Escudero i Mujeres de moral distraída (Begues, Biblioteca La Ginesta, el 27 de maig a les 19.30 h); procedent de l’Uruguai, Patrícia McGill i Contes erràtics (Capellades, Biblioteca Pública, 19 de maig a les 19.30 h); a narradors catalans com Juanan Rodríguez i Ets una bèstia, Viskovitz (Torrelles de Foix, la llar de la recerca, el 24 de juny a les 19.30 h); i Assumpta Mercader i Maria Carretero amb Curts crus (Sant Pere de Riudebitlles, Biblioteca Maria Àngels Torrents, el 4 de juny 21 h); els valencians Almudena Francés i La casa de Carmeta (Vilafranca del Penedès, Claustre dels Trinitaris, 9 de juny a les 18 h) i Carles Cano amb Contes, anècdotes i Sussoïts (Masllorenç, plaça de l’Església, el 4 de juny a les 20 hores).

Així mateix, Jordina Biosca també va ressaltar la participació de narradors gallecs com Celso, Guti i Quico i l’espectacle Tres vellas (polo menos) que es podrà veure al Vendrell (Jardí del Museu Deu, el 9 de juny a les 20 hores); i la participació de la companyia Chévere amb el muntatge As Fillas Bravas de Momán a Cunit (plaça de Catalunya, el 5 de juny a les 19 hores).

«Es tracta d’un espectacle que beu de les cançons i la tradició gallega», va explicar la directora del festival, mentre que Arantxa, Mónica i Patricia, membres de la companyía, van destacar que «portem amb aquest espectacle vuit anys, fent actuacions a Galicia i Portugal». Un exemple de com, va dir Jordina Biosca, «els narradors acumulem espectacles i els portem amb nosaltres, és a dir, es poden anar fent perquè sempre hi ha públics que tenen ganes de repetir i de tornar-lo a escoltar perquè l’oralitat no passa de moda».