Pep Sala: «Amb el projecte Sau30 tenim una actitud vital diferent»

Amb el guitarrista i compositor Pep Sala al capdavant i la incorporació a la veu de Jonathan Argüelles, Sau30 actuarà aquest dissabte al Teatre Fortuny de Reus, a partir de les 20.30 hores, per presentar el disc Mil i una nits i uns quants dies. A dalt de l’escenari també hi seran Ramon Altimir (teclats i veus), Pep Sánchez (baix i veus), Quim ‘Benítez’ Vilaplana (bateria), i Josep Lluis Pérez (guitarra).

Què significa actuar al Teatre Fortuny?

Pep Sala (P.S.): Personalment, al Teatre Fortuny he tingut la sort d’actuar-hi uns quants cops. És dels teatres clàssics de Catalunya, com el Kursaal de Manresa, el Teatre Municipal de Girona, l’Atlàntida de Vic, o l’Auditori de Sant Cugat. D’altra banda, recordem molt especialment el concert que amb Sau30 vam celebrar a la plaça Llibertat fa quatre anys.

Jonathan Argüelles (J.A.): Aleshores, també va actuar un bon amic nostre, el reusenc Joan Masdéu i va ser molt emotiu.

D’ençà que es va presentar Sau30 han reconegut que no són Sau. Per què és rellevant aquest exercici de sinceritat?

J.A.: Bàsicament, perquè és la realitat i a vegades les obvietats no s’entenen. És obvi que Sau eren, sobretot, dues persones, el Pep Sala i el Carles Sabater. Llavors, si falta un dels dos, no pot ser Sau. Així mateix, una obvietat tan gran, la gent no l’acaba d’entendre i per això li hem posat el ‘30’ per marcar la diferència, i separar una etapa de l’altra.

Quina actitud vital té el projecte?

P. S.: Ara tenim una actitud vital diferent, ja que quan comences i ets jove, vols menjar-te el món i vendre molts discs. D’altra banda, no som un grup que hagi seguit, és a dir, després d’una interrupció en el temps i d’un passat que volem respectar, ens hem tornat a retrobar i han passat coses que no teníem previstes, com publicar un disc amb cançons noves. Per això, tenim moltes ganes que vingui molta gent al concert i s’ho passi molt bé.

Com a cantant, quina energia aporta al projecte?

J. A.: Des que era molt petit anava a concerts de Sau i sempre he sigut molt fidel a la banda. Llavors, intento fer les coses amb molt de respecte, és a dir, sabent on estic i quin és el meu lloc.

P.S.: El Jonathan Argüelles ens aporta talent, ja que quan estàs en una banda has de sumar, i ell suma i molt.

En què s’inspira per trobar el seu propi estil, tenint en compte que de professió és bateria?

J. A.: El que sé de com mourem per l’escenari és de veure el que feien en el seu moment el Carles Sabater i el Pep Sala. Llavors, al principi t’has de desfer d’algunes influències pronunciades per trobar el teu camí, concert darrere concert.

El projecte Sau30 va sorgir de manera imprevista i han reconegut que no saben fins quan durarà. Això els fa gaudir més del moment i estar més tranquils?

J. A.: El problema és que per molts plans que facis, la vida canvia. Quan pensàvem que les coses no podien anar cap a un camí, de sobte arriba la pandèmia i el Pep, tancat a casa, comença a compondre cançons, però no ho feia pensant amb el projecte. Això ens fa pensar que és millor no fer plans.

P.S.: La vida, com deia John Lennon, és allò que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans. En el nostre cas, més que mai.

En l’àmbit sonor, quins matisos té Sau30?

P.S.: Quan vam començar a assajar ens va sorprendre, a nosaltres mateixos, que sonàvem autènticament a Sau, tot i deixar de tocar junts durant més de vint anys. A més, el Jonathan té la tessitura i el timbre de veu una mica semblant a les del Carles Sabater. Per això, quan el Jonathan i jo cantem plegats la sonoritat s’assembla molt a la que teníem amb Sau. Així mateix, el bateria Quim ‘Benítez’ Vilaplana també té una sonoritat pròpia i que és la mateixa de Sau, un exemple que podem aplicar amb la resta de músics. D’altra banda, després de tants anys els temps i la tecnologia han canviat, n’hem après i tenim més experiència, el que fa que també evolucionem.

La tecnologia ha millorat o ha empitjorat la música?

P.S.: La tecnologia és una eina, i mai és culpa de l’eina. Amb un martell pots fer La Pietat de Miquel Àngel o donar-li al cap amb algú. Així, la tecnologia ha fet que els discs sonin millor tècnicament, però també que persones que no tenen prou talent o coneixements, publiquin àlbums amb la veu afinada i a temps.

Sau va formar part de la història del rock català. Com veuen el moment actual?

J.A.: Des dels noranta, la música ha evolucionat, han canviat molt les coses i hi ha projectes molt interessants. Si bé, a Catalunya el pop-rock no crec que estigui passant el seu millor moment, perquè encara no som capaços d’entendre que hi ha estils molt diferents i que seria bo que tots poguéssim conviure.

La veterania està menyspreada?

J.A.: Aquí a Catalunya la gent vol jubilar a tothom molt ràpidament. Un clàssic, que no he entès mai, és la pregunta: ¿Per què no et retires?

P.S.: Quan jo començava, ja els hi passava a Pau Riba, Jaume Cisa..., i ara ens passa als músics de la meva generació.

A l’esquerra, el compositor i guitarrista Pep Sala i, a la dreta, el cantant Jonathan Argüelles. Foto: alba mariné