Una alquimista dels colors

Riudoms. El Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar acull l’exposició ‘Trajectes i límits’ de la pintora i dissenyadora tèxtil tarragonina Maria José Ripoll

«L’exposició parla del color. Aquest element és bàsic per a mi, em trobo a gust barrejant colors com si es tractés d’una alquímia. Em passo força estona buscant el color exacte que vull, per això utilitzo formes quadrangulars bàsicament, per no distreure’m en detalls». D’aquesta manera, la pintora i dissenyadora tèxtil tarragonina, Maria José Ripoll descriu l’essència de la mostra Trajectes i límits, que fins al 25 d’abril es pot visitar al Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP) de Riudoms.

La mostra reuneix 23 obres, algunes de gran format i altres més petites. «Aquestes últimes formen un conjunt unitari en una sola estructura», explica la creadora.

Pel que fa a l’itinerari artístic que convida a fer al públic, diu que «no busco un recorregut específic. Com que la meva pintura es basa en els sentits, només miro que hi hagi una harmonia entre ells».

Així mateix, l’exposició és la unió de dues sèries: Trajectes i Límits. En quin punt conflueixen? «Les dues sèries tenen en comú el color com a protagonista, però amb matisos diferents. En la de Trajectes busco els colors que m’han definit un paisatge vist en moviment, el que he vist anant d’un lloc a un altre, podríem dir que és una abstracció d’un recorregut. En canvi, en la de Límits centro l’atenció en una línia clara, turquesa, quasi fluorescent que vaig veure a la costa de Croàcia, aquesta visió m’ha donat peu a fer l’obra més buida, centrant l’interès als perímetres del quadre», afirma la pintora.

Colors i emocions

Respecte a què significa el color en la seva trajectòria artística, Maria José Ripoll diu que «els colors que utilitzo van en funció d’allò que vull explicar i també del moment en què em trobo; de vegades no puc posar segons quin to als meus quadres; d’altres, busco l’expressió o acidesa d’un color desesperadament; això és degut a la força comunicativa del color. Per exemple, en la sèrie Límits ha aparegut un nou color, el fluor, i en moltes de les obres l’uso».

D’altra banda, per a l’artista «està clar que el color està vinculat a les emocions, per això, com deia abans, de vegades sents que et fa anar per aquí i per allà, que et porta per camins que no havies previst i que un to es pot convertir en un protagonista absolut o desaparèixer totalment per una temporada». Ara mateix, treballa molt amb blaus i el groc fluor. En canvi, no surt el color negre en cap moment.

Quin significat tenen les zones de color en la seva obra? «Els colors que utilitzo van vinculats a les experiències viscudes i l’estat d’ànim. Faig servir grans espais de color perquè en el color trobo un gran aliat. Es pot tenir una conversa amb ell, perquè mentre vaig construint el quadre vaig passant per estadis diferents, de vegades et complau, altres et confon, però és l’element que més m’omple, encara que sento que és un gran desconegut a la vegada», afirma la pintora.

Exposició

‘Trajectes i límits’ és l’exposició de la tarragonina Maria José Ripoll i que es pot visitar fins al 25 d’abril al CERAP de Riudoms.

A banda de pintora, Maria José Ripoll també és dissenyadora tèxtil. Què li aporta aquesta disciplina? «Pintar sobre roba em va aportar dos elements molt interessants: per una banda, l’atreviment als grans formats, i, per altra, treballar amb formes planes on el color és el principal protagonista». Així mateix, reconeix que «habitualment pinto pel revers de les teles, per això en molts dels meus quadres surt el lli respirant entre colors. En la meva obra tot compta, els petits detalls també. Potser a grans trets, un veu camps de color, però són tan importants les imperfeccions, com les transparències que et dóna la superposició dels tons i les formes que s’aproximen a un quadrat, però no arriben a ser-ho».

Amb relació a la inspiració, l’artista assegura que «ve del que veig quan faig un trajecte». «Sobretot quan vaig en moto, perquè he d’estar molt present; realment no pots fer res més que pensar o mirar, jo vaig amb ulls de veure i amb moltes ganes de trobar. De tant en tant, arriba la màgia d’un contrast o harmonies de colors que em motiven, aquests impactes de color em queden dins i quan em poso a pintar m’és suficient el seu record per a començar un quadre».

En aquesta línia, pel que fa al moment de creació detalla que «per començar un quadre tinc un recurs que m’ajuda a visualitzar el que vull explicar; treballo amb retalls de colors que m’he preparat abans, els agrupo per tons que em recorden les experiències viscudes i componc l’obra. Els esbossos que vaig fent amb aquests retalls els vaig fotografiant, després vaig decidint si aquesta idea pot ser el punt de partida d’un quadre».

Per acabar, sobre què espera despertar en el públic a través de la mostra Trajectes i límits diu que «cadascú veu un quadre d’una manera diferent, segons les seves vivències i el coneixement sobre l’art. Jo l’únic que faig és mostrar una part de mi en aquesta obra. Hi pot haver una connexió o simplement una experiència estètica, qualsevol d’aquestes em val».