En marxa l’estudi de les sorres del Delta per al dragatge i reforç de platges

La Generalitat ha adjudicat el treball, previ al projecte propi per reforçar els punts més vulnerables del litoral

La Generalitat posa fil a l’agulla amb l’Estratègia Delta, el full de ruta de l’administració catalana per protegir i mantenir la morfologia actual del delta de l’Ebre.

Es plantegen diferents grups d’actuacions: per preservar-lo de la inundació, protegir el front litoral amb moviment de sorres i la baixada de sediments des dels pantans de Mequinensa i Riba-roja, en un procés de governança a partir de la comissió bipartida amb l’Estat. «Estem complint amb el cronograma que vam plantejar», afirma el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó.

En l’àmbit de l’aportació de sorres, es planteja una mobilització de fins a 11 milions de metres cúbics, per protegir les zones més vulnerables del litoral: la Marquesa, l’Illa de Buda i la barra del Trabucador. Unes sorres que s’extrauran amb dragues marines del mateix litoral i que serviran per ampliar la línia de platja fins als 150 o 200 metres, amb una protecció dunar posterior (en zones que no pateixen la regressió, com els Eucaliptus, l’amplada de la platja arriba als 400 metres). En el cas del Trabucador, l’objectiu és aconseguir els 250 metres d’amplada que tenia fa uns anys (ara es troba en els 150).

Després de la realització de dos tipus diferents de batimetries del litoral, una entre 0 i 10 metres de profunditat i una altra entre 10 i 50 metres, ara s’ha adjudicat un nou estudi sobre les sorres disponibles. Aquest estudi permetrà conèixer els volums i disponibilitats de les sorres submergides entorn del Delta i les granulometries adequades amb les sorres de les platges, pas previ per preparar els projectes executius d’ampliació i consolidació de les platges del frontal deltaic. «Ens ha de permetre verificar els volums reals de sorra marina existents, per fer el dragatge», explica el director dels serveis territorials del Departament d’Acció Climàtica a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez.

Els treballs, a càrrec de l’empresa Tecnoambiente (una de les encarregades també de les batimetries), tenen un cost de 360.000 euros i un termini d’execució de quatre mesos.

Un dels punts d’estudi és l’entrada de la badia del Fangar, que servirà per reforçar la zona de la Marquesa. L’objectiu de la Generalitat és iniciar les actuacions precisament per aquesta zona, de manera que es dona solució també al problema del progressiu tancament de la bocana del Fangar i permet un major flux d’aigües entre la badia i el mar obert.

També es preveu l’estudi de les sorres submergides, entre 10 i 20 metres de fondària, davant la Marquesa, el front de l’illa de Buda i el Trabucador, amb un mínim de 750 punts de mostreig. Les analítiques donaran informació sobre la granulometria, l’estat fisicoquímic i l’estat biològic de les sorres, segons detalla Gómez.

De forma paral·lela, s’estudiarà també l’estat i composició actual de les platges, amb un mínim de 50 punts de mostreig. Tot plegat, per disposar de tota la informació necessària per redactar els projectes executius.

Aquests projectes tenen un cost global previst de més de 60 milions d’euros, però s’executaran per zones, a partir de finals de l’any que ve o principis del 2025. «Es tracta de solucions toves, no dures, i per tant, requeriran d’un manteniment i reposició amb actuacions i dragatges periòdics», expliquen des de la Generalitat. En aquest sentit, l’administració catalana té com a model el treball dut a terme als Països Baixos per mantenir també el seu front litoral.

Les actuacions del Govern català estan previstes en zona marítim-terrestre, de manera que necessiten l’autorització de l’Estat. Properament està previst que es constitueixi la comissió bipartida Estat-Generalitat. El seu objectiu, segons detalla el delegat del Govern a l’Ebre, és que els projectes per al territori (el Ministeri ultima el seu Pla de Protecció del Delta) puguin ser compartits en el marc d’aquesta comissió i ja en surtin validats per les dues administracions. Així s’evitarien situacions com les ja viscudes i que han retardat l’inici d’obres, com és el cas de l’aportació d’emergència de sorres ara en execució per part de Costes de l’Estat.

Temas: