500 depuradores

A Catalunya tenim una realitat hidrogràfica complexa, amb el 90% de la població concentrat a les conques internes, on només hi ha el 60% dels recursos d’aigua. Aquesta situació ens obliga a ser molt eficients en termes de consum i ús de l’aigua i per això hem fet de l’estalvi una consigna. De fet, som un dels països amb uns consums domèstics dels més baixos d’Europa: tan sols 113 litres per persona i dia de mitjana, mentre en d’altres indrets superen els 300-400 litres.

El sanejament és un peça clau de les polítiques per millorar l’estat i la qualitat dels rius i, fins i tot, la disponibilitat d’aigua en casos de sequera, a través de la reutilització indirecta. Precisament perquè en tenim poca és encara més important netejar-la i recuperar-la per tornar-la a fer servir perquè no hi ha aigua més cara que la no és té i d’això en sabem alguna cosa si repassem les lliçons de l’última sequera.

Catalunya ha estat històricament pionera en molts àmbits, també en el sanejament. Quan encara ningú parlava del medi ambient, ni de la sostenibilitat, els catalans i les catalanes ja ens preocupàvem i ens ocupàvem de dotar el país de les primeres infraestructures vinculades al sanejament de les aigües residuals.

Hem fet un esforç ingent durant els darrers 25-30 anys per garantir no només l’aigua per a l’abastament de la població, sinó també, el seu tractament, neteja i depuració per retornar-la al medi en condicions i tancar el cicle.

Davant d’aquesta realitat, la Generalitat de Catalunya va veure la necessitat de fer un pas endavant en el camp del cicle integral de l’aigua.

Han passat més de 25 anys des que amb la creació del Departament de Medi Ambient el 1991 i el lideratge del llavors conseller, Albert Vilalta, es va donar aquest impuls estratègic al Pla de Sanejament per dotar el país de les infraestructures necessàries per garantir el tractament correcte de les aigües residuals urbanes. L’any 2000 es crea l’Agència Catalana de l’Aigua, com a fusió de la Junta d’Aigües amb la Junta de Sanejament i l’antiga Direcció General d’Obres Hidràuliques. Cal posar en valor l’esforç de tots aquests anys que ens ha permès arribar a les 500 depuradores actualment en funcionament que donen servei al 97 % de la població catalana, i recordar que aquest parc d’infraestructures de sanejament ens permet garantir el tractament correcte de les aigües residuals dels municipis de més de 2.000 habitants.

Podem afirmar que Catalunya ha fet els deures en l’àmbit del sanejament de manera més que adequada i ha aconseguit que els rius tornis a ser rius, que la gent els gaudeixi i que els municipis els redescobreixin i els posin en valor com a part del paisatge urbà. Sens dubte l’esforç de tantes persones al llarg de tots aquests anys ha valgut la pena per poder gaudir i viure de manera més sostenible amb al nostre territori.