A qui interessa un museu de la química?

Però com s’entén, això? Me n’acabo d’assabentar –ho acabo de llegir– però quasi que no m’ho crec i suposo que molta gent també ha tingut la mateixa reacció. De les mil i una possibilitats que hi poden haver per treure del confinament i l’ostracisme el Banc d’Espanya, no se’ls acudeix altra cosa que convertir-ho en un Museu de Química? Però quina barbaritat és aquesta? Que consti que jo no tinc la solució, sinó la diria; però home, pitjor no pot ser. A qui l’interessa la química a Tarragona? Quantes visites tindrà aquest museu a l’any? Hi haurà cua per entrar-hi? S’haurà de demanar cita prèvia a l’estiu? Homes de Déu, senyors de la ICIQ, de la URV, polítics i signants de l’acord per donar aquest destí a l’antic Banc d’Espanya, que no veuen que el que han aprovat és un disbarat com una casa? El destí de l’edifici no ha de ser per quatre amants de la química, siguin catedràtics, professors o estudiants, o mitja dotzena d’estrangers cada estiu. Crec sincerament que hauria de tenir un altre destí, molt més popular i més atractiu de cara al poble, i fins i tot que resultés interessant pels visitants i turistes. Aquest edifici emblemàtic a plena Rambla Nova de Tarragona no es pot arruïnar per culpa de la petroquímica i quatre autoritats locals.

Pau Odena

(Tarragona)