El Parc Ecohistòric dels Prats de la Pineda i Cal·lípolis

El fartet, important controlador de mosquits, roman en greu perill d'extinció

Actualment en el context europeu, especialment al sud, en les àrees desenvolupades més acceleradament, són molts els petits espais que romanen aïllats, fragmentats o acorralats en mig del continum urbà i industrial, els quals requereixen actuacions pròpies de cirurgia ambiental per poder conferir-los una mínima funcionalitat ecològica, connectivitat biològica i qualitat de paisatge, alhora que una bona integració socioambiental, és el cas dels Prats de la Pineda de Vila-seca.

Aquesta excepcional zona humida conformada entre el cap de Salou i la desembocadura del Francolí acull encara importants espècies de flora, d’invertebrats i vertebrats aquàtics com el fartet o farset (Aphanius iberus o Levias ibera) i les tortugues d’aigua europees o galàpets (Emys orbicularis) –malauradament, el punxós o cap-sec (Gasterosteus aculeatus), les tortuguetes (Triops cancriformis), la rata d’aigua o bufó (Arvicola sapidus) i altres espècies recentment s’hi han extingit–, malgrat que resti greument hipotecada per l’expansió del Port de Tarragona i, per la seva fragmentació en dos sectors: l’entorn de la Sèquia Major de la Pineda –inclòs majorment dins el golf de Port Aventura– i l’àrea de la platja dels Prats, a tocar de les restes de Cal·lípolis.

Per asseverar la seva viabilitat de futur com a espai natural i evitar-ne l’empobriment dels seus sistemes ecològics i la conseqüent deriva vers un simple jardí, ja de fa molt de temps que el GEPEC hi proposem el Parc Ecohistòric dels Prats de la Pineda i Cal·lípolis, incorporant el màxim de sòl no urbanitzable situat entre la zona residencial de la Pineda de Vila-seca, la indústria química i portuària, i les àrees turístiques i d’oci del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou, tal com planteja harmonitzar el Pla Director de les Indústries Químiques i el Turisme. La idea és integrar intel·ligentment les restes romanes de Cal·lípolis i torres d’aguait medievals, dignificar la zona perifèrica de conreus amb tanques arbrades que facin de pantalla, desenterrar els històrics estanys salabrosos litorals dels Prats, reintroduir-hi el fartet, recuperar les dunes litorals, reconnectar el conjunt de la zona humida amb la Mediterrània i amb l’interior del país, restaurar els hàbitats originals, gestionar les seves espècies –el fartet, important controlador de mosquits, roman en greu perill d’extinció, i a Catalunya, com a part de la Unió Europea, estem obligats a recuperar-lo, facilitant a tal efecte molts ajuts– i ordenar paisatgísticament l’indret, arranjant camins, aguaits, miradors i centres d’interpretació, promocionant l’ús públic respectuós de lleure, tot implementant diversos programes ciutadans de sensibilització, seducció, educació, actuació i recerca ambientals.

Cal preservar decididament, recuperar i revaloritzar adequadament la gran vàlua ecològica d’aquest indret, que així ha estat reconegut per la UE i ha estat declarat en gran part Espai Natura 2000: un projecte possible tècnicament, relativament ràpid i econòmicament raonable.

Atenent l’estudi ambiental estratègic del Pla Director Urbanístic de Reordenació de l’Àmbit del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou, amb aprovació inicial el juliol 2015, es palesa que actualment encara s’hi podria imbricar perfectament aquest gran parc ecohistòric, definint-hi oportunament els corresponents Pla Especial de Delimitació, Pla Especial de Protecció, Pla Especial de Restauració Ambiental i Paisatgística, Pla Rector d’Ús i Gestió, una junta rectora, un equip tècnic o un pressupost, entre altres.

Un espai natural modèlic recosint les zones ja protegides dels Prats de Cal·lípolis i de la Sèquia Major, una ‘anella verda’ –a semblança de l’Anella Verda de Vitòria– que reequilibri, connecti i ordeni el territori en benefici dels habitants de la Pineda, de tot i tothom, que faci de zona tampó absorbent de la pressió industrial i portuària, que estalviï nous impactes, que restauri i preservi aiguamolls i maresmes, possibiliti ensems la recuperació de la interessant biodiversitat amenaçada, que tingui cura del paisatge, que revalori l’ingent patrimoni històric, que ofereixi serveis de lleure i educació ambientals, etc.

L’antiga proposta del GEPEC, doncs, el Parc Ecohistòric dels Prats de la Pineda i Cal·lípolis, es presenta actualment com un element inexorable per un desenvolupament territorial més «sostenible i familiar», ecològic, respectuós, integrat i integrador tant des del punt de vista social com de paisatge. A la fi Vila-seca i Salou exportarien un model d’integració urbanística en tota la seva dimensió. Una bona cosa per al medi ambient i les persones. Un plantejament molt ambiciós però possible que ara caldria repensar. Amb o sense BCN World.

Temas: