17-A: fets col·laterals

Acabàvem d’arribar d’un viatge a Eslovènia amb uns amics i els estava deixant a casa seva a l’Eixample de Barcelona quan per la ràdio vam començar a escoltar notícies alarmants. «Sembla que hi ha hagut un atemptat a les rambles», vam témer. No vam trigar a comprovar la gravetat dels fets. L’operació gàbia desplegada per les forces de seguretat ens va deixar atrapats a la sortida de la Diagonal. A poca distància, un dels terroristes fugits robava un cotxe i matava el conductor. Ambulàncies i cotxes policials intentaven obrir-se pas entre els vehicles bloquejats a la sortida de Barcelona. Vam estar diverses hores atrapats sense saber ben bé què passava. Al vespre arribàvem a Tarragona quan un control policial ens va aturar a l’autopista. Poca estona abans havia passat l’atemptat de Cambrils. Tot aquest enrenou passava sense poder sortir del cotxe, sense poder anar al lavabo i sense poder fer provisió d’aigua. La meva dona va evacuar en una bossa de plàstic d’uns grans magatzems. Des de llavors porto al maleter del cotxe un orinal de canalla. Són anècdotes col·laterals d’un episodi que Catalunya ha superat, però que mai no podrà oblidar.