Converses a l’Arrabassada

Passejant entre onades de l’Arrabassada m’he trobat a l’insigne Ignacio Buqueras y Bach. Les converses amb Buqueras, ni que siguin en banyador, són tan allargades com el seu currículum. És acadèmic numerari de les Reials Acadèmies de Doctors d’Espanya, Europea de doctors i de la mar, i de l’Acadèmia de la diplomàcia del Regne d’Espanya.

Les activitats que el fan més conegut són com a president de l’Associació per a la promoció del patrimoni mundial d’Espanya. Tarragona és una de les ciutats amb més patrimoni mundial, com acredita la placa que hi ha a la plaça de la UNESCO, on es fusionen la rambla Vella i la via Augusta: Conjunt arqueològic de Tàrraco (2000), Art rupestre de la conca mediterrània (1998), castells (2010), dieta mediterrània (2013).

Buqueras inicia un periple per Llatinoamèrica per escampar els encants tarragonins. L’altre aspecte on Buqueras és un pèrit corcó és en la racionalització dels horaris. Des de la presidència de la Comissió nacional per a la racionalització dels horaris espanyols reivindica un tren de vida més europeu. Som líders en fracàs escolar, cuers en rendiment laboral i també en natalitat per culpa del desori que portem. Tot això parlat en calça curta.