L’home que fa pensar
La mort de Josep-Maria Terricabras m’ha causat un profund dolor perquè el vaig conèixer i el vaig tractar, sempre amb admiració pel seu tarannà assossegat d’idees fermes.
La fiblada per aquesta desaparició prematura del filòsof i exeurodiputat de Calella ha estat més gran quan en obrir la tapa del seu llibre Raons i tòpics. Catalanisme i anticatalanisme, m’he trobat la dedicatòria que em va fer «en la confiança que trobis en aquest llibre allò que ja saps!».
He trobat moltes coses sabudes, com que no hem d’estar contra les pàtries. «Sí que hem d’estar, en canvi, contra la barbàrie, contra l’exclusió, contra la xenofòbia, contra el foment de l’odi, contra la intolerància, contra la prepotència...
Si es posa el nom de la meva pàtria -o el de qualsevol pàtria- al servei d’aquestes coses, en protestaré, ho rebutjaré (...). Cap idea, cap sentiment, cap creença no són, en si mateixos, dolents. Però tots poden arribar a ser-ho.
Això, és clar, no em porta a condemnar, per principi, cap idea. cap sentiment, cap creença. Només em porta a vigilar-los tots». Clavat!