La mort del periodisme

Els àudios de Villarejo que revelen una presumpta mala praxi professional del periodista Antonio García Ferreras reobren
el debat sobre les notícies falses

Tal com escriu Marc Amorós, autor del llibre Fake news, la verdad de las noticias falsas, el periodisme està atrapat en una «paradoxa xocant». Aquest ofici, dels més vells del món, va nàixer per contar els fets i les coses que passen i no per difondre «invencions intencionades amb ànim ideològic o simplement lucratiu», diu Amorós. La paradoxa es torna perversa amb internet i les xarxes socials, amb una inflació de pseudomitjans de comunicació molts dels quals estan creats per desinformar. Segons l’últim Mapa de los Cibermedios elaborat per la Universitat de Navarra, a Espanya hi ha actius 3.065 mitjans digitals. És a dir, hi ha un mitjà per cada 15.000 habitants. De tots aquests mitjans, només 363 es financen principalment a través de subscripcions dels lectors. La resta viuen subvencionats o sufragats per interessos diversos. El resultat és molt clar. Esade i la Universitat Ramon Llull realitzen periòdicament un índex de confiança de la societat espanyola respecte a entitats i institucions. En una escala on el màxim són 200 punts, per primera vegada des del 2014, la confiança en els mitjans de comunicació ha caigut per sota dels 100 punts. I continuarà caient.

Temas: