Madrid, la diferència

«Encara que no vulguis, hem d’anar Madrid», sento que li diu un empresari a un altre al tren. Tot el vagó és una estesa de gent treballant amb els ordinadors portàtils i els mòbils.

L’AVE ha transformat el cordó umbilical entre Madrid i Barcelona. Ull els teòrics del Procés, si no volen tornar a fer-se mal. Vaig al Consejo Superior de Investigaciones Científicas. La seva grandiositat fa federat.

En només un pam del glamurós carrer Serrano veig el Real Patronato sobre Discapacidad, un organisme presidit per la Reina, i a la vora descobreixo la Fundación Pons, una entitat sense ànim de lucre del Grupo Pons destinada a «concienciar de la importancia para el progreso social de la innovación empresarial, la investigación en I+D+i, la sensibilización en materia de seguridad vial o la divulgación y defensa de la Propiedad Industrial e Intelectual así como el uso responsable de las nuevas tecnologías y el fomento activo de la cultura del talento».

«Manda huevos», que diuen a Madrid. Al mateix dia, com un rellotge, pots tornar a casa amb l’AVE. La feinada és anar a Barcelona amb els trens de Rodalies des de qualsevol punt de Catalunya.

En alguns casos es triga més temps que al segle passat.