Pocs i mal avinguts

Isabel Tomás és advocada, mare de dos fills que són metges. Miriam Gullo és odontòloga. Totes dues tenen Parkinson. Els tremola molt el braç dret. Isabel Tomás ho dissimula posant el braç vacil·lant a l’esquena. Miriam Gullo ha hagut de deixar la feina perquè l’estremiment de l’extremitat l’impedeix actuar amb destresa. Totes dues van explicar el seu cas a la primera Jornada de Parkinson celebrada aquesta setmana a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Tant Isabel com Miriam no van acceptar el diagnòstic. «A mi no em pot passar!», van rebel·lar-se les dues. La següent visita al neuròleg no va ser fins després de sis mesos. La patacada que suposa rebre la notícia que tens Parkinson no està ben tractada pels metges, van coincidir Isabel i Miriam. A un servidor li van dir que estava afectat de Parkinson el mateix dia que complia seixanta anys. «Quin regal d’aniversari!», vaig exclamar. Els malalts de Parkinson necessiten atencions interdisciplinàries perquè hi ha tants Parkinsons distints com persones distintes que el pateixen. Tant la fase de diagnòstic com la d’atenció està dispersa. Hi ha recursos, però mal aprofitats i a vegades amb els professionals barallats. Per posar-se a tremolar.