Retorn a Sant Joan de la Muntanya

L’històric indret de Sant Joan suma a l’ermita un refugi, un menjador, dormitoris, sales de reunions, cuina i tot allò que en llenguatge políticament contemporani en diríem «equipament multiusos». El cas dels ermitans de Sant Joan és molt típic de Catalunya. No sabrem mai si cada dissabte esmorzen a Sant Joan perquè han de restaurar l’ermita, o han restaurat l’ermita per poder esmorzar cada dissabte a Sant Joan.

En qualsevol cas el treball a jova d’aquesta colla d’amics, premiats pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà, ha donat fruits i ha permès recuperar un indret privilegiat del país. Tanmateix, el retorn a Sant Joan ens ha reiterat la gravetat de la sequera que patim. Per il·lustrar la magnitud de la tragèdia citem el retrocés de les glaceres del Pirineu com la del Mont Perdut que el passat dos d’agost se sentia cruixir mentre va començar a baixar fang gris pel riu.

Però hi ha un altre símptoma cruel. Les fonts estan seques. Per arribar a Sant Joan no pots refiar-te de carregar aigua ni a l’ermita de la Santíssima Trinitat, on sempre rajaven les fonts a esplet. Ara, quan sortim d’excursió hem de dur sempre les cantimplores plenes. Casonlou.