Festivals amb marca Tarragona

En les darreres setmanes hem pogut gaudir de dos festivals molt especials, un dels quals encara continua uns dies: l’SCAN, dedicat a la fotografia, i el REC, que centra la seva atenció en el cinema. Ambdós són internacionals i juntament amb el FITT, que posa la mirada en les noves dramatúrgies, aconsegueixen que Tarragona sigui un referent per estar al cas de les avantguardes artístiques en els diferents camps que tracten. Tots tres assoleixen un èxit absolut i penso que això és així perquè comparteixen unes característiques que els fan molt singulars.

L’SCAN Tarragona posa el focus en la fotografia explorant la hibridació del llenguatge que li és propi amb altres disciplines artístiques i creatives amb l’objectiu de comprendre el món i amb voluntat de potenciar l’esperit crític entre la ciutadania, enguany dedicat a la guerra, tenint en compte la situació bèl·lica a Ucraïna.

El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, porta al públic en exclusiva pel·lícules internacionals amb una mirada àmplia i punyent amb gran diversitat de temàtiques i estils, des de la comèdia, fins al thriller.

El FITT, Festival Internacional de Teatre de Tarragona, ens dona l’oportunitat de fer una immersió profunda a una diversitat de maneres de viure i presentar aquest art dramàtic per gaudir-lo de forma alternativa.

Fotografia, cinema i teatre. Tres arts magnífiques que ens permeten apropar-nos a conèixer la diversitat humana amb les seves contradiccions i anhels. Tarragona ho té a través de tres festivals que s’allarguen diversos dies, fins i tot, en algun cas setmanes. Ja sigui organitzat des d’alguna entitat (Sala Trono el FITT), associació sense ànim de lucre (PLAY Acció Cultural el REC) o des de l’administració pública (Ajuntament de Tarragona l’SCAN) sempre hi ha un suport d’altres institucions (Generalitat, Diputació...), de l’empresa privada, i la implicació de la Universitat Rovira i Virgili. Però en la meva opinió el que garanteix el seu èxit és que al darrera d’aquestes iniciatives des de fa molts anys hi ha persones il·lusionades que han picat molta pedra, hi posen molta estimació i ara es comencen a recollir brillantment els fruits d’aquest treball.

Em ve al cap la Chantal Grande, a la qual l’SCAN li ha dedicat un merescut homenatge, perquè ella, juntament amb el David Balcells, als anys vuitanta del segle passat es van atrevir a obrir una galeria sobre fotografia contemporània a Tarragona, la Fòrum, i la nostra ciutat, gràcies a ells dos, va acollir diverses iniciatives de la Primavera Fotogràfica. En quan a la dramatúrgia, el Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas va ser un revulsiu que ens ha donat una petita joia com és la Sala Trono, dirigida per Joan Negrié. Pel que fa al cinema, són ja 22 anys de REC, actualment sota la batuta de Xavier G. Puerto, un dels membres fundadors d’aquesta iniciativa, sense oblidar, per altra banda, els esforços que també es fan des de l’oficina Tarragona Film Office perquè aquesta població sigui un plató excepcional.

Els tres festivals que ens ocupen tenen la capacitat de promoure el talent jove, les iniciatives emergents i disruptives; incideixen en companyies i artistes de fora de gran projecció i altres que es donen a conèixer i que sovint després han estat molt rellevants o han guanyat premis importants. En paral·lel es dona joc a la creativitat més pròxima.

Un altre dels atractius és la possibilitat de conversar amb les persones que han dirigit les obres que es presenten i amb els diferents artistes. Això ajuda a sentir l’art proper, incita a la curiositat i és una oportunitat per intercanviar opinions amb els protagonistes, descobrir què hi ha al darrera de cada creació, què porta a un individu a dedicar-s’hi, els seus sentiments i motivacions. És una manera molt enriquidora d’humanitzar les arts.

Més enllà dels dies que duren sovint es treballa perquè el que s’ha donat a conèixer en el respectiu festival, allò que s’ha experimentat o que s’ha creat des de Tarragona iniciï una itinerància per altres localitats del país o de l’estranger, i es potencien col·laboracions internacionals.

Em semblen molt atractives les rutes que es propicien per la ciutat gràcies a l’estreta col·laboració que hi ha entre centres com El Mèdol, el Museu d’Art Modern, La Grey o Personal Joieria, que sumen esforços per compartir iniciatives i es coordinen per donar un caire especial a les inauguracions, de tal forma que un mateix vespre, tarda o matí, tinguis l’oportunitat de realitzar un recorregut per diferents espais i amb els protagonistes, donant-li encara més relleu a aquest tipus d’actes.

Tampoc hi falten les trobades professionals, els tallers, els debats, les mastersclass, les presentacions de llibres o els concerts. Així que, per molts motius, Tarragona es converteix en un referent d’arts com el cinema, la fotografia o el teatre i es projecta internacionalment des de la creativitat i amb una gran qualitat.

«La fotografía es más que un medio para la comunicación efectiva de ideas. Es un arte creativo».

Temas: