L’Aeroport de Reus té una oportunitat amb l’ampliació del de BCN

Aquesta mateixa setmana, la Cambra de Comerç de Reus acollia una interessantíssima conferència de l’enginyer naval Joaquim Coello, un dels impulsors de la proposta de fer créixer l’Aeroport de Barcelona cap al mar, vistes les reticències que va provocar la proposta d’ampliar-lo cap a la zona d’interès natural coneguda com ‘La Ricarda’.

Sense oposar-nos a un projecte tan ambiciós com el de guanyar terreny al mar, des d’ImpulsCatSud reivindiquem una altra solució, de la que ja fa temps que se’n parla i que és, sens dubte, molt més racional en costos i impactes mediambientals: convertir l’Aeroport de Reus en una veritable extensió de l’Aeroport del Prat.

De fet, com no podia ser d’altra manera, aquesta hipòtesi es va plantejar durant la conferència a la Cambra de Comerç de Reus. El mateix Joaquim Coello va defensar que aeroports molt importants com el de Londres tenen pistes complementàries en un radi d’uns 100 quilòmetres, àrees on la disponibilitat de sòl és més senzilla.

Això si, s’ha de complir amb una condició sine qua non: una connexió ferroviària de primer nivell, tant en freqüència de pas com en velocitat, per tal que els passatgers no hagin d’assumir uns temps addicionals al seu viatge que minvarien competitivitat a l’aeroport principal.

I aquesta és la gran qüestió. Si volem que l’Aeroport de Reus es beneficiï dels excedents del de Barcelona no podem permetre més dilacions en la construcció de l’Estació Intermodal, que segons les últimes previsions hauria d’estar operativa el 2027.

Aquesta infraestructura ens connectaria amb el Prat en 30-35 minuts i, de pas, reordenaria l’alta velocitat ferroviària a les comarques de Tarragona, que ja sigui per errors propis o externs té des de 2006 un centre neuràlgic equidistant de les dues grans ciutats, però massa lluny de la zona central de les nostres comarques i mal connectada.

En aquest sentit, l’Aeroport i la proximitat de l’autovia A7, l’autopista AP-7 i la T-11 que uneixen Tarragona i Reus corregirien aquest greuge històric, amb la possibilitat d’articular una plataforma de transport públic competitiva i eficient, que donés resposta a les necessitats dels ciutadans de les nostres comarques i dels seus visitants.

A banda dels temes de costos –òbviament qualsevol adequació de l’Aeroport de Reus suposaria inversions menors a la de projectes faraònics a sobre del Mediterrani– i d’impacte ambiental –ara que hem pres consciència de la urgència de preservar els ecosistemes marins no té massa sentit alterar-los amb grans infraestructures com aquesta– l’opció de Reus té una altra bondat: representa una aposta de reequilibri territorial, un repte de país des de fa dècades que encara és una assignatura pendent.

Un objectiu que només assolirem amb apostes com aquesta, perquè repartir les persones i les seves activitats d’una manera equilibrada a un territori no s’aconsegueix només amb paraules, sinó creant les condicions perquè els territoris siguin atractius per a les activitats que s’hi desenvolupen, en termes de creació de riquesa i de qualitat de vida.

Sense oblidar que l’Aeroport de Reus no es troba al mig del desert. De fet, bona part dels vint milions de turistes que cada any passen per la Costa Daurada arriben a les nostres comarques via Aeroport de Barcelona, per tant si –com passa en altres casos– aterressin al de Reus senzillament els estaríem apropant al seu destí.

És, per tant, una opció molt racional. Per costos, per sostenibilitat i per model de país. I per què podria exercir de desllorigador per desbloquejar alguns dèficits històrics de les nostres comarques en l’àmbit de les infraestructures i la mobilitat. Convindria que tots els agents del territori ens hi posem d’acord per fer front comú i portar-la a la pràctica.

Perquè, malauradament, a les nostres comarques ja sabem que tenir bons arguments no és suficient, cal tenir força, unitat i influència perquè els nostres interessos com a territori siguin tinguts en compte.