Adéu a Jordi Bonet. L’arquitecte de l’embranzida a la Sagrada Família

El 12 de maig Jordi Bonet Armengol feia anys: «Avui el pare en fa 97. Està justet però té el cap molt clar», em comentava l’arquitecta Mariona Bonet Agustí mentre dinàvem a un dels bars del voltant de la Sagrada Família. El complex del Temple és tan gran i està dividit en àmbits tan estancs (Oficina Tècnica, Turisme, i Parròquia), que malgrat treballar les dues al Temple, no ens havíem vist des de l’any Gaudí 2002!

Llavors, fa 20 anys, ella traslladava les escoles de Gaudí del 1909 des del carrer Mallorca cap al seu emplaçament actual al carrer Sardenya, ja que la seva col·locació original feia impossible avançar a la nau central, i una servidora ho cobria pels especials sobre Gaudí de TVE Gaudiana i de La Vanguardia Vivir Gaudí. Com el seu pare, la Mariona ha fet de la música i l’arquitectura els motors que impulsen el seu vitalisme existencial. Ella, a més, escriu poesia sobre el seu dia a dia al Temple, si s’escau. Però abans-d’ahir a la nit la dèria vital del gran Jordi Bonet es va apagar, que no extingir, perquè la seva vasta obra construïda li sobreviurà moltes dècades, com a Gaudí.

A Bonet, a més, li sobreviuran els seus tractats, dos d’ells indispensables per a comprendre la Sagrada Família: L’últim Gaudí (2000) que explica els paraboloides, hiperboloides... i tota la complicada geometria reglada del Mestre, i Arquitectura i símbol de la Sagrada Família (2013) escrita a quatre mans amb el biblista selvatà Armand Puig i Tàrrech, també imprescindible per la part espiritual de la basílica.

Bonet va fer tantíssimes coses interessants en la seva llarguíssima vida professional, com a arquitecte, restaurador, urbanista, fins i tot arqueòleg! (Va descobrir pintures romàniques que són al MNAC i una lipsanoteca signada per l’Abat Oliva). I amb tants càrrecs i premis acumulats, que una necrològica explicant-les semblaria una entrada de la Viquipèdia.

Li agradava explicar les seves vivències amb els seus pares a la clandestinitat catalanista i antifranquista, a casa seva del carrer de Vallmajor, i dins l’escoltisme català, amb moments històrics com els Fets del Palau del 1960, les entrevistes amb diferents papes; la relació amb Salvador Dalí –a qui va dissenyar la tomba, on diu «Marquès de Púbol»–, l’adquisició de la Torre Galatea, del palau Moja, de les polèmiques obres de Sixena quan era director general de Patrimoni de la Generalitat... Jo aconsellaria a qui l’interessi el personatge que visionés el capítol del programa (S)Avis que li va dedicar TV3, on denuncia obertament la negligència de la Justícia espanyola quan fa passar l’AVE per sota del Temple i de la Pedrera, i una altra entrevista on també denuncia la corrupció de l’Ajuntament de Barcelona quan va permetre que una coneguda constructora aixequés l’edifici de la vergonya al carrer de Mallorca 410, just al davant de la futura entrada al Temple, originant un conflicte irresoluble amb els actuals propietaris dels pisos, que impossibilita l’acabament del monument més visitat d’Europa...

Tret que a mitjà termini es produeixi algun fet inesperat, un miracle com els que s’han anat produint al llarg dels anys a la Sagrada Família... Com la donació milionària de la cèlebre Donya Isabel Bonet i Vidiella quan no hi havia diners, que va permetre aixecar la façana del Naixement... Per això a Bonet no li agradava posar data d’acabament de les obres. Si se li preguntava, abans de la pandèmia, si creia en l’acabament el 2026, es limitava a contestar «tant de bo»... I, en canvi, sí que li abellia molt recordar les frases de Gaudí: «A la Sagrada Família tot és providencial» i sobretot la de: «El meu client no té gens de pressa».

Doctora en Periodisme i Ciències de Comunicació i diplomada en Traducció i Interpretació, Tate Cabré ha treballat en premsa i televisió. És Guia Oficial de Turisme de Catalunya.