Ser jove avui. Viure la precarització

Costa un munt fer-se a la idea. De fet, ens rebel·lem amb total naturalitat i carregats de raons, que suposo extrapolables a la immensa majoria de la societat. S’ha trencat un dels dogmes bàsics de l’estat del benestar, consistent en lluitar i treballar per assegurar que les noves generacions viuran millor que els seus pares, construint un camí de progrés pel futur.

Tal objectiu col·lectiu, motor d’il·lusions, s’ha ensorrat amb estrèpit i no cal ni projectar les temences cap al futur. Hi són ben presents ja avui i només cal sondejar els joves per adonar-se de la seva precarització en força sentits.

En les darreres setmanes s’han publicat diversos estudis que llencen sal a aquesta ferida oberta que tampoc ens molestem en guarir. N’hi ha un de l’Oxfam del tot demolidor: En els darrers quinze anys, arrencant amb la crisi de la bombolla immobiliària, el patrimoni del nostre jovent ha caigut a la meitat, com si res.

N’hi ha més: Una de cada quatre nois i noies entre els setze i els vint-i-nou anys es troba en risc de pobresa o exclusió social a Espanya.

A sobre, maleïda propina, l’augment que experimenta un atur juvenil ja cronificat i aquesta pobresa tindran un efecte evident a llarg termini: Cau la productivitat, pots quedar exclòs del mercat laboral, sotmès a mini-treballs sense continuïtat ni garanties i t’acostumes a viure en la incertesa.

Manca de recursos i estabilitat que destrossen les projeccions, els somnis, els objectius i tot allò que empeny a seguir lluitant per assolir-ho en legítima aspiració de benefici propi.

Molts pares d’avui, n’estic segur, han abandonat aquella murga que pretenia esperonar als fills per evitar que s’adormissin i consistia en la injusta comparativa que sempre s’iniciava, com un sermó, amb la lapidària frase ‘jo, a la teva edat’. D’entrada, a la seva edat ho teníem molt més fàcil, amb un camí obert al davant, per regla general, curull d’oportunitats i un mercat laboral que permetia entrar en la roda de consum, no valorarem avui si era o no la millor opció. Però podies aspirar, d’entrada, a independitzar-te quan tocava i ara és impossible. Podies llogar un pis sense deixar-te el sou i ara no pots. D’adquirir-lo, ni pensar-ho: L’accés a l’habitatge entre els menors de 35 anys s’ha reduït a la meitat en només quinze anys. Podies establir projectes de parella i avui, la incertesa obliga a viure al dia, amb els peus clavats a terra i sense permetre’t una mínima alegria. Me’n faig creus, personalment, de com miren cada euro els xiquets i xiquetes del meu entorn abans de gastar-lo. I què han de fer si no? No disposen d’alternativa.

Culpables? Un fotimer que va des del capitalisme salvatge a l’extrema insolidaritat, als ascensors socials sistemàticament espatllats i a un canvi climàtic que, com a exemple gens menor, els angoixa i tampoc no convida a cap optimisme.

Aquests mateixos estudis, conseqüència de prendre el pols a la nostra realitat, alerten també dels perills que la situació comporta en relació amb la demografia. Sota aquest panorama, s’ha de ser un valent per atrevir-te a tenir fills i un inconscient per aspirar a la parelleta. Tot s’ajorna, es dilata en el temps, ser jove s’ha convertit en un període eternitzat a l’espera d’una variació radical del panorama que, francament, ningú es pot atrevir a pronosticar sota els actuals paràmetres. A la nostra societat sembla importar-li tan poc aquesta suma de carències i frustracions com a la classe política, incapaç de moure un dit procurant pel benestar d’aquells que encara els voten. Una última campanada: La renda mitjana dels joves pràcticament s’ha estancat, només ha pujat de mitjana en 106 euros anuals en tretze anys.

Així les coses, potser tocaria plantejar-s’ho i revertir l’ombrívol panorama. Amb aquestes dades, aquesta realitat, no cal caure en moralines. Simplement, caldria posar-ho en l’agenda dels nostres polítics com a clau roent que precisa solució immediata i exigir que s’acabi el malson que compromet la vida, els somnis i els objectius dels joves. Encara que només sigui per dignitat.