La Passió segons Belbel

El resultat d’aquest insòlit maridatge artístic el va poder comprovar el públic que aquest Dimarts Sant va omplir el Teatre Tarragona. El muntatge és una aposta de risc que en principi desconcerta.

Sergi Belbel explica que quan va rebre l’encàrrec de reescriure una passió que dialogués amb la música de Bach es va preguntar «quin sentit té per a nosaltres, persones del segle XXI, el mot passió (passions en plural)?».

Després d’escoltar tres vegades la música, Belbel va concloure que «no podia escriure sobre cap passió que no fos el sofriment dels últims moments abans de la mort d’una persona malalta terminal».

Així, mentre l’Orquestra Simfònica del Vallès i cinc cors, entre els quals hi ha el de la URV, interpreten els diferents moviments de la Passió de Bach, els actors Enric López i Mercè Pons narren l’agonia d’una persona amb càncer.

També es mencionen més patiments, com l’Alzheimer i el Parkinson, i fins i tot «la política», i els «mitjans de comunicació» (sic), camps que lligarien millor amb altres composicions com la Marxa Fúnebre de Chopin, per exemple.