Llegir, o no llegir?

Sempre s’ha dit que la major part de la saviesa que hi ha al món la podem trobar als llibres, i més segons quines siguin les obres escrites i publicades. Evidentment, per aconseguir coneixements només cal seleccionar els llibres que més ens puguin interessar, obrir-los i llegir-los. I, encara que no ho sembli, l’esdevenir de la majoria de persones al llarg de la seva existència té relació directa amb els llibres que va llegir de jove.

Quan érem petis i podíem anar a l’escola, alguns dels mestres ens deien precisament això, que era necessari llegir, per tal d’incentivar-nos en l’hàbit de la lectura. En aquell temps, als inicis dels anys seixanta, encara hi havia persones analfabetes, d’aquelles que no sabien llegir, escriure ni comptar, unes mancances que impedien que es podessin valdre per si mateixes en molts aspectes del viure.

Aleshores, era normal que molts homes d’arrel rural anessin a la mili sense saber llegir ni escriure i, amb una mica de sort, n’aprenien als quarters. De retorn als seus pobles, la majoria llegien tot el que trobaven, ja fossin els diaris o les revistes de les barberies, però també els pocs llibres que hi havia en algunes cases. I ho feien amb la satisfacció de poder aguaitar a tot un món del saber que desconeixien.

Ara per ara i quan gairebé han desaparegut les persones analfabetes, ens trobem que una gran part de la població no obre un llibre ni per mal de morir, un fet que els impedeix aconseguir la informació necessària per desenvolupar-se en aquest món cada cop més exigent. Pel que sembla, la joventut s’estima més obrir les petites històries que els ofereixen a les xarxes socials, relats curts exposats amb més o menys gràcia que els permet un gaudi tan instantani com faltat de profunditat intel·lectual. Alhora, entre les persones que ens governen no sembla que la difusió dels coneixements sigui una prioritat, un fet que condicionarà la cultura del país.

No fa gaire, l’escriptor Miquel de Palol afirmava: «Una de les xacres que arrosseguem és el desprestigi de la intel·ligència». I amb això té molta raó, ja que només cal veure com van les converses entre les persones dels diversos grups, on majoritàriament es mira amb mals ulls les dones i els homes que intenten reconduir els arguments més enllà de les simples banalitats.

Un dels coneixements més necessaris són els d’història, la ciència que explica els fets protagonitzats pels nostres avantpassats. Conèixer la història, viscuda pels diversos grups humans que ens han precedit, ens permet fer-nos una idea sobre el que pot esdevenir. Fa més de dos mil anys, l’historiador Ciceró afirmava que el coneixement de la història era el millor mestratge per la vida.

En els temps que corren, quan alguns mitjans de comunicació estan supeditats al poder dels diversos grups econòmics i polítics que mouen el món, resulta de vital importància tenir coneixements, ja que és l’única forma de comparar les notícies i evitar els enganys i les agressions que patim.

Per tot plegat, farem santament en dedicar temps a la lectura i als llibres, perquè, tal com afirmava Benjamí Franklin: «Gastar diners en llibres és una inversió que rendeix un bon interès». Un interès cultural, és clar!, i cada dia més alt. Tanmateix, contra l’habit de la lectura i l’avidesa de coneixements hi ha la deixadesa cultural, cosa que provoca l’empobriment de la intel·ligència i predisposa a la falta de recursos econòmics. I aquí sí que cal recordar allò que deien els nostres vells: «Mentre hi hagi rucs se’ls podrà albardar».

Temas: