«La humilitat i la generositat són valors fonamentals en el teatre»

Yvonne Márquez va nàixer a Montevideo (Uruguai) l’any 1945. A Reus hi viu des de fa quaranta-nou anys. Avui dia jubilada, mentre vivia a l’Uruguai la seva trajectòria professional va estar vinculada al món de l’ensenyament, a més d’exercici com a assistent social. En canvi, coincidint amb la seva arribada a la capital del Baix Camp, i després de treballar durant poc més d’una dècada en una empresa privada, la seva experiència laboral va estar vinculada a l’administració local durant més de tres dècades. En aquest temps, l’interès pel món teatral l’ha acompanyat, fins a convertir-se en l’actual presidenta de la companyia Teatre Estable del Baix Camp (TEBAC).

Directora, productora teatral, dramaturga, escenògrafa... Amb la jubilació, la seva vida va fer un gir de 180 graus.

Sí. La meva vinculació al món teatral és fruit d’un procés d’autoaprenentatge.

Des de fa deu anys és la presidenta de la companyia TEBAC.

Sí, tot i que primer vaig entrar com a sòcia. D’aquesta manera va començar la meva vinculació al teatre amateur, al costat d’altres actors i actrius de la companyia amb qui impulsem produccions pròpies.

Per què va decidir associar-se al grup teatral?

La meva filla Rut Enguita va començar com a actriu a la companyia quan tenia divuit anys, i des d’aleshores ha continuat. Després, jo també em vaig enganxar al teatre i al TEBAC.

Què li va enganxar?

Per una banda, la familiaritat que hi ha entre tots els membres, i, per altra banda, la qualitat del treball, és a dir, tot i ser amateurs ens esforcem a fer produccions que no tenen res a envejar al teatre professional. També el sacrifici que fem les actrius i els actors, ja que, excepte els directors, tots tenim la nostra feina, però trobem el temps necessari per assajar quan tenim estrenes teatrals entre mans.

En l’àmbit personal, què li ha aportat la companyia Teatre Estable del Baix Camp?

Conèixer i formar-me en àmbits que desconeixia a més de descobrir el valor real d’una producció teatral, és a dir, quan anem a veure una obra desconeixem la feina de producció, vestuari, escenografia que hi ha al darrere. A mi m’encanta estar a la ‘cuina’ i veure el procés de producció fins al resultat final.

Actualment, quin és el valor afegit dels grups de teatre amateur?

La responsabilitat, la il·lusió i l’esperit de superació.

Què va suposar el pas d’actriu a presidenta del TEBAC?

A més de confiar en les meves capacitats, confio en les de les persones que tinc al meu voltant, ja que cadascuna té uns valors únics. Així s’obtenen bons resultats.

Com a presidenta, què valora de l’actitud dels actors i actrius amateurs?

Per a mi, és fonamental que tinguin humilitat, és a dir, poder aprendre de totes les persones que tenen al seu voltant; i també la constància, la generositat i la responsabilitat.

L’enveja en el món teatral és una llegenda urbana?

Jo crec que sí. Al teatre, com a tot arreu on s’estableixen relacions humanes, també es generen renyines, però se superen, ja que del contrari no pots formar part del grup.

A l’hora de portar a escena una producció pròpia, quin criteri segueixen?

Tenim molt en compte que cada actor i actriu aportarà el millor d’ell mateix. A més, tot i que siguem un grup amateur, busquem que tot estigui perfecte en majúscules.

Quins beneficis té el teatre?

El teatre és inclusiu i fomenta la socialització. A més, posar-te en la pell dels personatges, et permet per un instant deixar de ser tu mateix. També t’obre una finestra a un món nou, és a dir, quan surts a l’escenari et permet deixar de costat les pors, les inseguretats, etc. Per últim, la màgia de l’escalf del públic és única.

Cada any estrenen una producció al Teatre Bartrina.

L’escenari del Bartrina és com casa nostra.