Genealogia d’un quadre

L’Ajuntament de Reus cedeix avui al Santuari de Misericòrdia el quadre Altar i retaule major de la Mare de Déu de Misericòrdia, d’Arcadi Mas Fondevila. L’obra, un oli sobre tela del 1921, guarnia des de fa anys el despatx de l’alcalde i ara quedarà exposat al cambril de la Mare de Déu. El Consistori podria perfectament haver inclòs aquest acte al programa de la festa modernista Reus 1900 que se celebra aquest cap de setmana a la ciutat perquè, casualitats de la vida, el pintor barceloní Mas Fondevila va ser un dels organitzadors de la Primera Festa Modernista de Sitges, promoguda per Santiago Rusiñol el 1892.

De fet, l’obra i el seu autor apleguen un grapat d’històries que conflueixen a Reus, més enllà de la temàtica del quadre, de notable valor històric perquè representa el retaule major de Misericòrdia cremat el 22 de juliol de 1936, durant l’onada de destrucció del patrimoni religiós dels primers dies de la Guerra Civil.

La primera, i la més desconeguda, és l’origen del quadre. El seu propietari, l’empresari i financer reusenc Joan Vilella Puig (1892-1960), president de la Banca Vilella, va establir en les seves últimes voluntats que fos donat a l’Ajuntament de Reus per a ser col·locat al palau municipal. La seva vídua, Blanca Martínez Iglesias, el va lliurar personalment a l’alcalde Joan Bertran el febrer de 1961. Ni l’Ajuntament ni el Museu municipal de l’època van ser gaire curosos en vetllar perquè quedés per a la posteritat el nom i el gest de la persona que feia la donació a la ciutat, com ho demostra que hagi caigut en l’oblit que el quadre és una deixa testamentària procedent de la col·lecció particular de Joan Vilella.

Les notícies que es conserven sobre la qüestió poden despertar la pregunta de si la cessió de l’obra al Santuari de Misericòrdia contravé les condicions del llegat. S’hauria de veure que diu exactament la documentació que pugui existir, però cal recordar que l’ermita també és un edifici de propietat municipal –administrat per la Junta del Santuari– i que Vilella estava molt vinculat a Misericòrdia, perquè allí es va casar en primeres núpcies amb Isabel Mayner Boule i el mas de la família Vilella està al passeig de Misericòrdia, molt a prop del temple. Per tant, es fa difícil pensar que la nova ubicació hagués incomodat el donant.

Un pintor modernista

I perquè Arcadi Mas Fondevila, un artista molt cotitzat aleshores, pinta l’altar de Misericòrdia per encàrrec dels Vilella? La resposta segurament està a Sitges.

El pintor barceloní va ser un dels principals representants de l’anomenada escola luminista de Sitges, poble on va establir-se. Amb Rusiñol i altres van convertir la vila del Garraf en un dels llocs de referència de l’art català.

Els Vilella també freqüentaven Sitges, primer com a turistes i després com estiuejants. El 1919, Joan Vilella Estivill –pare del donant– va comprar un solar al passeig de la Ribera per edificar-hi un espectacular xalet, un dels primers del nou passeig marítim sitgetà. L’arquitecte escollit va ser el reusenc Joan Rubió, deixeble i ajudant de Gaudí. El xalet es va convertir en un dels epicentres de la vida social dels estius sitgetans i a la mort del promotor va quedar en mans del seu fill gran, Joan Vilella Puig, i de la seva primera esposa, Isabel Mayner.

Aquestes dades fan suposar que Mas Fondevila i Joan Vilella Estivill van travar amistat a Sitges i que el 1921 l’empresari reusenc li va encarregar el quadre de l’altar de Misericòrdia, obra que posteriorment va passar en herència al seu fill gran que, com ja hem vist, va disposar que a la seva mort fos donat a la seva ciutat natal.

No era la primera vegada que Reus es creuava en la trajectòria artística d’Arcadi Mas Fondevila. El 1875, als inicis de la seva carrera, va guanyar la primera beca Fortuny, instituïda per l’Ajuntament de Barcelona a la mort de Marià Fortuny, premi que li permeté ampliar estudis i anar pensionat a Itàlia, tot seguint les petjades del pintor reusenc per Roma, Venècia, Nàpols i Capri.

Dijous passat, quan començava a escriure aquesta crònica, vaig anar al Círcol a la presentació del llibre dels 50 anys de la Galeria d’Art Anquin’s, escrit per la periodista Tate Cabré en col·laboració amb la propietària i directora de la galeria, Pepa Quinteiro. El llibre recull un reportatge de La Vanguardia sobre l’exposició inaugural celebrada el 1973, «dedicada a las relaciones pictóricas y culturales entre Reus y Barcelona en el transcurso de los siglos XIX y XX», destaca el diari.

Vaig pensar que les històries confluents que aplega el quadre de Mas Fondevila són un altre bon exemple del tema que Pepita Giner i Antoni Quinteiro van escollir per aquella primera exposició, inaugurada el 24 de març de 1973.

Parlant d’històries creuades, val a dir que aquell va ser un dia de llums i ombres per l’art, la cultura i el patrimoni reusenc, perquè mentre obria portes Anquin’s, es col·locaven les bastides per a l’enderroc del Palau Miró –el popular Hotel de Londres– de la plaça Prim. Però aquesta ja és una altra història.